Bon dia i bona hora!
Feia molt anys que
el començament de curs, és a dir quan tots plegats intentem recuperar la més o
menys bona normalitat, no venia tenyit de tan males notícies en el camp
econòmic. El món econòmic, igual que el món polític ens marquen i ens condicionen de forma important, encara que
molts ciutadans facin una certa gala de passar-ne, com si això els configurés
un estat especial de gràcia que, tard o d’hora es demostra fals. En un món com
el d’avui, global i globalitzat, tot allò que té a veure en l’economia, en la
política i també en el medi ambient i
en els drets humans per exemple, ens afecta a tots i ens afecta molt.
El capitalisme neoliberal ha campat lliurement
pels 5 continents sense manies ni contemplacions. Primer va ser el colonialisme
clàssic i després el colonialisme modern, el de les gran empreses i les grans
multinacionals que no han tingut cap inconvenient en forçar guerres civils en
determinats països per protegir els seus interessos. Si a això hi afegim els
rebrots del colonialisme ètnic que provoca conflictes bèl·lics i milers de
morts al Congo, a Ruanda, a Etiòpia però també als Balcans a Turquia o a
l’antiga Unió Soviètica ens trobem que des del cor de la vella Europa fins al
darrer racó de l’Àfrica negra, el conflicte és o ha estat arreu i els
mecanismes de control de les organitzacions internacionals s’han demostrat
tebis, lents i desgraciadament inoperants en massa cassos. Tot això per a no
parlar dels conflictes derivats de les diferents creences religioses o pel
simple i tan habitual mal veïnatge. Però calia un quart de volta més a aquesta
situació ja de per si preocupant. I el capitalisme salvatge no ha dubtat a
transgredir-se a si mateix. El nou liberalisme, que ha imposat nous mercats
sense gairebé regulació, ha explotat escampant la seva metralla arreu. La crisi financera dels Estats Units,
realment difícil d’explicar i d’entendre per la gran majoria de la població,
però d’una claredat meridiana pels qui creiem que hi ha especuladors, que no en
tenen prou d’arrasar països i conreus, ara havien d’arribar al cor del sistema,
han fet forat en els mercats financers,
no només de Wall Street, sinó de tot el món. I vet aquí que al saltar tot pels
aires i al col·locar-nos en una situació molt pitjor que la del crack de l’any
1929, l’economia real, la productiva, irremeiablement se n’ha vist afectada.
A casa nostra, i a
l’estat espanyol, si alguna cosa funcionava amb certa correcció era el sistema
financer, perquè ja havia passat les seves particulars crisis i processos de
fusió i concentració bancària. Només cal recordar que l’antic BB, on jo he
treballat 35 anys, ara és el BBVA i el B. Santander ara és el Santander Central
Hispano i a més domina el Banesto. Però vet aquí que el que s’ha descontrolat,
fruït de l’especulació i de la tebior dels governs centrals i autonòmic i de
milers d’ajuntaments, ha estat el sector immobiliari i de la construcció. Amb
tot plegat la crisi financera, la pujada dels tipus d’interès, l’aturada del
mercat immobiliari, l’alentiment dels programes inversors de les
administracions públiques i el tractament sensacionalista que, de tot plegat,
n’han fet molts mitjans de comunicació, han traslladat al conjunt de la
població una situació de por, d’inseguretat i de neguits que no són gran cosa
al costat del fet real de moltes famílies que han vist com l’atur els afecta
d’una manera directa i sense contemplacions.
I davant de tot
això que fem, per exemple des de l’Ajuntament. Doncs procurar, de la manera més
ràpida, possible i efectiva, adequar-nos a la nova conjuntura. Procura gastar
menys per ajustar-nos als menors ingressos que tenim i tindrem. Revisar el
conjunt de polítiques a dur a terme prioritzant les relatives a l’atenció a les
persones i no deixant d’actuar en les
línies d’inversió que han de mantenir la vila viva i dinàmica des de l’òptica
socioeconòmica i cultural.
Benvolguts amics i
amigues, us asseguro que tot plegat no serà fàcil, però ens en sortirem. Pitjor
estava el conjunt de la vila i l’Ajuntament el 1991 quan Iniciativa i Esquerra
vam entrar a governar el municipi. Ara, tot i la cruesa i la gravetat de la
crisi, disposem de majors mecanismes i capacitat pe actuar i tornar a fer-ho
bé. Necessitem, però que, com aleshores, ens feu confiança.
Jordi Romeu i
Nicolau
Regidor de Cultura
