Us transcric a continuació, la intervenció que vaig fer al Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei del mes de juny en relació a la proposta del govern sobre el Pla de Mobilitat de Molins de Rei. ExMdR hi vam votar en contra després que el govern municipal no acceptés la proposta alternativa dels grups d’esquerres de l’oposició sobre la mobilitat al centre vilaal. El punt es va aprovar amb el vot de qualitat de l’alcalde, que va desfer l’empat a 10 vots entre els vots favorables de la sociovergència en el govern i el ot contrari de l’oposició d’esquerres. El regidor del PP s’havia absentat del Ple i va deixar despullat al govern municipal que va perdre la majoria amb la que es movia còmodament gtràcies al PP.
Finalment, després de 10 anys arriba al Ple de l’Ajuntament la proposta del Pla de Mobilitat. Aquest període temporal que afectat tres mandats municipals i dos governs de diferents colors, demostra la dificultat tècnica i política de l’elaboració d’un Pla d’aquestes característiques.
Volem felicitar, doncs, l’esforç i dedicació de tots els que hi han treballat al llarg de tots aquests anys. Tècnics i polítics. Molt especialment a tècnics com la Dolors Pérez que s’ha treballat el Pla i el coneix com ningú i polítics de govern i d’oposició. Alguns polítics i grups municipals hem estat, al llarg d’ aquests anys i en moments diferents, a cadascuna de les bandes de la taula. Alguns, no tots. N’hi ha que sempre han estat al mateix costat encara que a vegades ha semblat que tenien un peu a cada banda.
I de tot aquest temps i de tota aquesta feinada n’ha sortit aquest Pla que ha de ser tremendament dinàmic i requerirà la seva revisió acurada i periòdica. I precisament és per aquest fet , pel seu dinamisme i la seva necessària obertura de mires i més tenint en compte que es planteja per un període de temps de 6 anys (2015-2020) se’ns fan difícil d’entendre els moments d’enrocament del govern municipal i especialment de CiU, en unes posicions que, afortunadament, la pròpia dinàmica dels temps ha anat i anirà superant.
A Molins de Rei hi ha sectors que, històricament, han considerat que qui ha de tenir prioritat en els temes de mobilitat, ha de ser el vehicle privat. Però des de la valenta posada en marxa de la primera illa de vianants, al primer tram del carrer Major ja fa 20 anys i continuant amb les moltes actuacions posteriors en la urbanització de carrers amb prioritat invertida fins a l’actual carrer de Baix,s’ha anat configurant una vila en la que el principi de situar la persona a l’eix i centre de l’acció política ha anat guanyant adeptes i suports en el conjunt de vilatans per fer-la, avui, absolutament majoritària. Però l’ombra del pes del vehicle privat és potent i allargada i encara manté molts defensors que es senten més còmodes en voler deixar les coses tal com estan. Però això avui ja no és possible i cal consolidar aquest canvi de paradigma especialment ara quan els canvis en l’estructura urbana i el guany continu d’espais per a les persones ens obliguen a seguir essent agosarats en l’ús de l’espai públic. I és evident que en relació al vehicle privat hem de contemplar adequadament el seu impacte i el millor encaix possible en una estructura urbana també complexa i amb obstacles naturals i infraestructures com el ferrocarril que han condicionat i obligat a determinades preses de decisions en matèria de mobilitat al llarg dels darrers 35 anys.
I ara ens trobem en el punt per fer un nou sal endavant. Ja no es tracta de tant de salvar la via de tren i poder accedir, amb més comoditat als barris alts de la vila. Ara tenim l’oportunitat de definir un seguit de mesures pel conjunt del municipi i que abastin tots els àmbits de la mobilitat, dels vianants a la bicicleta, del vehicle privat al transport públic, de les zones de càrrega i descàrrega als aparcaments, fins a la mobilitat en els Polígons Industrials i d’altres mesures més transversals. Però tot això en una situació nova que no és altra que l’actual configuració del centre vila permet potenciar el paper del vianant, facilitar-li els moviments i fer-ho amb la màxima seguretat. Per tant a més de disposar d’un Pla tècnicament rigorós, ben treballat i documentat, tenim la gran oportunitat, i això requereix de voluntat política per actuar amb decisió sobre el mateix cor de la vila, per potenciar pels vianants l’ ús exclusiu de determinats espais i prioritari en la resta.
Per això el Pla de Mobilitat torna a posar sobre la taula la presa de decisions que es demostren difícils per les discrepàncies polítiques que s’han anat posant de manifest al llarg del debat en aquests darrers anys. Les decisions difícils requereixen grans acords perquè del contrari es poden prendre solucions alternatives que no necessàriament són les millors com el propi pas del temps s’ha encarregat de demostrar. I poso d’exemple l’accés a l’aparcament de la Pl. del Mercat per la pròpia plaça, fet que avui complica sobre manera solucions pel carrer de Baix i que ha més ha inutilitzat una part rellevant de la pròpia plaça per fer possible aquest accés. D’això molts se n’han adonat precisament ara en el debat d’aquest Pla de Mobilitat que acaba tenint un dels seus punts negres en el tractament d’aquest vial tan fonamental per la nostra vila com és el carrer de Baix. A Molins de Rei hem sabut resoldre prou bé el carrer Major (i l’entorn es manifestament millorable, com hem proposat en el marc de debat i propostes del Pla de Mobilitat) però tenim un gran coll d’ampolla en el carrer de Baix.
Hem volgut plantejar aquests temes per fer veure d’entrada com de rellevants són determinades qüestions i l’efecte que tenen en el futur i com dificulten les decisions que, anys després, s’han de prendre. Per això hem volgut dotar aquest Pla d‘elements de reflexió, de principis generals que guiessin el camí de les propostes d’actuació que se’n deriven. Creiem que aquesta ha estat l’aportació més rellevant d’Esquerres x Molins de Rei al Pla de Mobilitat i ens en sentim especialment satisfets.
El Pla, com s’ha explicat, es comença a moure el 2004 i és gràcies al conveni entre l’Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya que permet disposar, ja el 2007, del primer document de diagnosi tot i que no planteja objectius complets. És en el mandat passat quan el Pla agafa una certa velocitat de creuer a partir del gener de 2010 tot i les dificultats polítiques per avançar i és en el present mandat quan el govern municipal continua els treballs fets i els diferents grups polítics d’esquerres de l’oposició manifestem, en els programes electorals i en les propostes a la taula de Plens, (i aquest és el cas d’Esquerres x Molins de Rei) la voluntat d’avançar definitivament en la redacció i aprovació del Pla. També cal recordar que els canvis normatius que s’han produït al llarg dels anys ens obliguen, en tant que municipi metropolità de més de 20.000 habitants, a disposar d’Un Pla de Mobilitat Urbana que encaixi en els propòsits i objectius del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona que va ser aprovat el 2009. Considerem que el Pla, hauria d’haver disposat d’uns mecanismes de participació més enllà dels dels seus inicis. Però ja sabem, també que la participació dels vilatans no és el fort d’aquest equip de govern.
És doncs en el marc de debat que s’obre a partir de la creació de la Comissió Política del PMU en que centrarem les nostres aportacions i visions del PMU que avui es presenta a aprovació, tot i insistir en què el debat vilatà no s’ha realitzat com creiem que corresponia a un Pla de la rellevància del que tenim sobre la taula.
Sincerament creiem que la Comissió ha funcionat a impulsos, amb moments d’activitat i d’altres de tremenda calma. Des del nostre Grup hem procurat, en cada moment i la Regidora ho sap, buscar fórmules i mecanismes que ens permetessin avançar. No sempre ha estat fàcil i ens hem trobat, en determinats moments en situacions de “cul de sac”. Entenem que el govern té responsabilitats en el dia a dia però això, a vegades, ha dificultat l’acció de la comissió. Decisions que s’han pres des del govern, que d’alguna forma condicionaven la mobilitat en algun punt o sector de la vila i tenien efectes evidents sobre el Pla, no ajuden quan el debat és més general. En aquest debat hem fet el que hem pogut i sabut. Hem fet propostes i hem cercat acords. I, a vegades, com la darrera proposta que els vam fer, en nom dels grups d’esquerres de l’oposició, el passat 12 de març, de modificació de la fitxa VP5 no ha rebut cap mena de resposta per part del govern. Després de la darrera reunió de la comissió, el 24 de febrer de 2014, ja fa 4 mesos i amb una proposta de l’oposició sobre la taula des fa 3 mesos i mig, ens tornem a trobar i ja al Ple. Així han funcionat les coses. No serà que no ho haguem intentat, però la resposta, en aquest cas, ha estat el silenci i el tirar pel dret.
Dit tot això anem a parlar del Pla. Crèiem fonamental que el Pla incorpori, com així fa la visió estratègica de l’impacte sobre Molins de Rei de les grans infraestructures pendents d’execució que depenen de les altres administracions com el Ministeri de Foment (connexió de les autopistes AP2 i A2, rotonda a la gravera), la Generalitat de Catalunya (amb l’arribada del tramvia) i tot allò que fa referència a la gestió del transport públic i la inclusió del nostre municipi a la Zona Tarifària 1. A més el Pla defineix els que són els principis generals “polítics” dels que n’han de néixer les diferents propostes d’actuació. Són principis generals en els que tots hi estem o hauríem d’estar-hi. I que ens permeten, independentment del resultat final de la votació d’avui, disposar d’instruments i criteris per revisar-lo: Parlem de la prioritat i de la seguretat de les persones, de l’encaix del vehicle privat, de l’urbanisme racional, del foment del transport públic (el bus urbà, les xarxes interurbanes i el ferrocarril) i de la millora de la qualitat ambiental de la vila.
Les propostes concretes el Pla les recull en 34 fitxes i en 8 àmbits d’actuació. Des d’Esquerres x Molins de Rei n’hem fet moltes més, que han quedat més o menys incloses en els diferents apartats del Pla, com ara aspectes vinculats a la xarxa ciclable i a la redacció d’un Pla específic per l’Ús de la bicicleta, al transport públic, a la definició d’itineraris clars per a vianants amb aspectes concrets com la connexió de la Carretera amb el c. S.A. M. Claret a través del pas sota vies, a millores de connectivitat entre barris, a la urbanització del Passeig de la Pau, al Pla d’aparcaments, a facilitar la instal·lació de carregadors de bateries per vehicles elèctrics i, molt especialment, a tot allò que fa referència a la conversió del centre vila en zona de vianants i la definició concreta de l’espai per a vianants dins de l’àmbit comprés entre la Pl. de la Vila, el Passeig del Terraplè, la Pl. de la Creu i la Pl.de l’Estació, i la Pl. de l’Església. Per tant estem parlant d’un àmbit que abasta molt més territori que la clàssica i tradicional ametlla que compren carrer Major i carrer de Baix. N’hem parlat en moltes reunions, i, finalment, després de no advertir cap tipus de moviment per part del govern vam optar per formular la proposta conjunta dels tres Grups d’esquerres de l’oposició. La que recull la fitxa VP5 que he esmentat abans i de la que encara n’esperem resposta. Aquesta és la nostra proposta per desbloquejar el Pla de Mobilitat Urbana de MdR. Sembla que només sigui una fitxa, molt important, això sí. Però és molt més que una fitxa. Defineix un seguit de mesures, progressives en el temps i durant la vigència del Pla de 6 anys, que tendeixen a convertir gairebé tot el centre vila en illa de vianants. És una proposta raonada i raonable, d’implementació progressiva en el temps i que permet consolidar actuacions abans d’aplicar-ne de noves. És un plantejament i una oferta generosa. El govern, amb l’absència del Partit Popular, té la paraula.
I com ha quedat dit al principi, el govern, novament, va tirar pel dret gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, perquè aquest cop li va faltar el vot del PP.
