Ja tenim l’Onze de setembre a tocar. L’inici de curs se’ns presenta amb un repte majúscul com és el d’aconseguir completar amb èxit la Via Catalana, la cadena humana que ha d’unir El Pertús amb Alcanar amb una previsió de 400.000 persones inscrites per aconseguir-ho i una mobilització espectacular per tot el país per fer possible una nova demostració de força i de la voluntat de ser d’un poble que reclama, de manera ferma i convençuda, la seva independència.
Fa moltes setmanes que, a través de Molins de Rei x la Independència, la secció molinenca de l’ANC, estem treballant per tal que la Via Catalana sigui, també, un èxit a la nostra vila. A hores d’ara molta gent hi està col·laborant. Més de 70 persones hi participen activament i les inscripcions als nostres trams estan completades des de fa setmanes. Preveiem, doncs, una jornada històrica.
Després de tants anys de treballar políticament des de l’independentisme a nivell local, participar en trobades i reunions amb tanta gent, compartir els seus neguits, les seves il·lusions i objectius polítics em donen peu a fer un seguit de reflexions que em ve de gust compartir amb vosaltres.
1- Una part significativa dels membres que participen a les activitats de l’ANC a Molins de Rei són persones “noves” en el camp de la política. No tant en el de l’associacionisme, però sí en el compromís polític a través de la societat civil. Una part rellevant prové del voluntariat de la Consulta Popular per la Independència celebrada el febrer de 2010, encara que no especialment del nucli “dur” de l’organització de la Consulta.
2- Els sectors més joves i organitzats que van col·laborar en la Consulta, no participen directament en l’organització de la Via Catalana. Les entitats i col·lectius en els que participen i/o militen no se senten implicats en les activitats de l’ANC. Això no vol dir que no hagin assistit a actes amb molta presència i participació de molinencs com han estat, a la nostra vila, la Marxa per la Independència o la Festa de l’Estelada. Però és clar que es miren el tema amb poc convenciment.
3- Els molinencs actius a l’ANC no acostumen a tenir militància en organitzacions polítiques. De fet només hi participen obertament persones clarament vinculades a Esquerres x Molins de Rei, ja siguin a través d’ERC o ENMR. La presència de gent d’altres organitzacions és testimonial en els casos de CDC i ICV i diria que nul·la en el cas de la CUP. També hi trobem persones que van participar en la candidatura municipal de SI. Puc afirmar que l’ANC a Molins de Rei és molt més transversal que no es pensen alguns dels que, volgudament, no hi participen.
4- El paper polític de l’Ajuntament o, millor dit, del govern municipal és més que fred. És evident que la sociovergència local se sent incòmode amb l’ANC. No només pel paper natural dels socialistes, contraris a la independència de Catalunya i només tímidament partidaris del dret a decidir (pel que diuen, no tant per com actuen). La pròpia CiU, que ja he dit que pràcticament no participa a l’ANC, no se sent gens protagonista de la Via Catalana a la nostra vila (de fet potser no veuen que això és una cosa de la gent, i que la gent no entén els tacticismes dels partits). L’Ajuntament ha aprovat per Ple, i de forma majoritària, el seu suport a la Via Catalana a partir d’una moció impulsada per l’AMI (l’Associació de Municipis per la Independència) que vaig presentar jo mateix i, certament, la col·laboració de la Guàrdia Urbana és important, però es nota a faltar el compromís polític explícit. És com aprovar pagar els tribus estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya i no fer-ho. És com no explicitar a l’entrada de la vila que Molins de Rei és un Municipi per la Independència. Si els costa tant és perquè no s’ho acaben de creure del tot. De fet, fins fa quatre dies tot això de la independència els quedava lluny, molt lluny. I ara, és lògic, encara els ve de nou i els costa. No és un retret, és una constatació. En això no són tan diferents dels companys d’ICV que també viuen tot aquest procés amb neguitosa distància. Però és clar que els necessitem a tots perquè nosaltres treballem per fer possible el dret a l’autodeterminació, que vol dir poder expressar-se lliurement a les urnes, i el dia que això passi, que esperem que sigui l’any vinent, els volem al costat del “sí” a la independència.
5- Admetent que l’independentisme molinenc ja ha trencat els cercles polítics clàssics i un determinat entorn intel·lectual més elitista i, en conseqüència, menys compromès i ja sura per tot arreu, en aquesta reflexió ràpida de començament de curs ens falta veure el paper que adopten els col·lectius vinculats a l’autoanomenada esquerra independentista (perquè l’esquerra independentista també és plural i n’hi ha d’altra). Doncs tal com deia referit als sectors joves, determinades organitzacions que tradicionalment han tingut un paper actiu a la vila amb motiu de l’11 de setembre, enguany, no estan per la labor unitària. Així ens hem trobat una convocatòria, molt a la baixa en relació als anys anteriors, de la Marxa de Torxes i de les activitats paral·leles que es celebraven el vespre del dia 10 que, a la pràctica, han desaparegut. Certament algú podria assumir el repte d’organitzar aquests actes al marge dels col·lectius clàssics però no sé si seria pitjor el remei que la malaltia. Després de molts anys, doncs, la prèvia de la Diada, a Molins de Rei, no tindrà convocatòria unitària del conjunt dels sectors independentistes de la vila. Per mi està clar que determinats col·lectius i partits no s’acaben de trobar còmodes en els actes conjunts i unitaris. No passa res. El gran objectiu d’enguany, clarament, és l’èxit de la Via Catalana i per això sí que molta gent de Molins de Rei hi estem del tot compromesos. Nosaltres volem arribar al màxim de gent possible i no excloure ningú perquè, com he dit abans, necessitem a tothom per aconseguir la independència..
Gràcies, Marc, per la teva aportació. No poso gens en dubte el que expliques en relació a l’Esquerra Independentista (EI). Jo porto treballant des de l’independentisme d’esquerres fa 35 anys. Simplement feia la referència perquè, avui, no participo en cap de les organitzacions que es coordinen dins l’EI i per això no em deixo de considerar d’aquest espai polític. I no és només una qüestió de noms propis i comuns. En cap cas nego el nom de la cosa, només apunto l’ús exclusiu que se’n fa. Per això comparteixo el concepte independentisme d’esquerres, segurament més obert i plural. Però bé, en tot cas valgui la qüestió per precisar que hi ha molta més gent a l’esquerra independentista que la que s’agrupa en les organitzacions que assenyales. I ignoro el que s’hagi dit sobre aquesta qüestio des d’altres àmbits i/o partits com ERC. Ho desconec. En tot cas jo no en feia cap desqüalificació, al contrari. Jo també soc d’esquerres i republicà i no milito a ERC.
Sé que és una qüestió molt tangencial al teu article, però volia fer un comentari sobre la noció ‘d’Esquerra Independentista’.
‘Esquerra Independentista’ és un nom propi que refereix a un moviment polític ben definit (compost principalment per Arran, Endavant, CUP, MDT, COS, SEPC, Alerta Solidària) que té organs propis de coordinació, actua i s’autoreconeix com a tal. Evidentment, que existeixi un moviment amb aquest nom no vol dir que sigui l’unic moviment d’esquerres o independentista; és el que passa amb els noms propis. De la mateixa manera, tothom accepta que ‘Esquerra Republicana’ és nom propi i es refereix a un partit, la qual cosa no implica que hagi de ser l’unic partit d’esquerres o republicà. Negar-li el nom perquè no és l’únic seria absurd. És clar que algú pot fer servir ‘esquerra republicana’ o ‘esquerra independentista’ com a noms comuns, però com que aquests també serveixen com a noms propis, és una manera de dir les coses que crea confusió. Hi ha altres expressions com ‘independentisme d’esquerres’ que ho deixen tot més clar i no porten a confusions
Fàcil com és tot això, resulta que, no se sap perquè, l’Esquerra Independentista (EI) no es pot anomenar com a tal; és només ‘autoanomenada’. I, quan es diu això, no s’empra cap nom ni propi ni comú per referir-se al moviment polític que acabo de descriure. Es diu que més enllà d’ERC només hi ha un conjunt més o menys amorf de col·lectius marginals. Jo ja fa molts anys que milito en aquest moviment i m’he trobat sovint amb aquest tipus d’afirmacions, moltes vegades per part de gent d’ERC (però no només). Com que confondre un nom propi amb un nom comú és és un fet bastant esperpèntic (i fer-ho reiteradament no pot ser fruit de l’atzar, sinó que deu sorgir d’altres motius), sempre he pensat que el que s’amaga darrere d’aquest despreci del nom propi és un intent d’ amagar allò que representa, és a dir, un moviment independentista i d’esquerres cohesionat, extens, amb cert nivell d’incidència i molt difreent d’ERC i els partits clàssics tant a nivel de discurs com de pràctica. Com si esborrant el nom ja s’hagués eliminat la cosa.
Per tant, siguem honestos per una vegada i diguem les coses pel seu nom: ‘Esquerra Independentista’ és un nom propi d’un moviment polític.
Per a més informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Independentista
http://www.youtube.com/watch?v=6SYH53ELDsI