El dijous 29 de març les centrals sindicals han convocat una Vaga General a nivell de tot l’Estat. La convocatòria es justifica per plantar cara i negociar la Reforma Laboral aprovada pel govern del PP amb el suport de CiU i les retallades que, en matèria social i laboral estan duent a terme el govern central i també, a Catalunya, el govern de la Generalitat. La convocatòria de vaga provoca dubtes entre una part important de la ciutadania, a partir dels missatges dels mitjans de comunicació afins als diferents governs i la por i la duresa de la pròpia crisi que fa difícil deixar de percebre el sou pel dia de vaga. Per altra banda han fet un cert forat les campanyes de descrèdit dels propis sindicats i dels treballadors de la funció pública a sobre de qui recau una part important de les retallades en les nòmines i de qui depèn, en certa mesura, l’èxit de la pròpia vaga.
Tot plegat configura un panorama enrarit que també posa de manifest la manca de lideratge de l’esquerra a l’hora d’afrontar la gravetat de la situació que es viu, no solament a Catalunya i Espanya, sinó en el conjunt d’Europa.
En definitiva a les classes populars se’ns fa pagar els efectes d’una crisi que no hem provocat, del que en coneixem molt relativament les causes i que no té culpables. Només assistim atònits a una reordenació dels grans capitals, importants reestructuracions bancàries fetes a partir d’ajuts estatals mentre, per altra banda, es tanquen serveis sanitaris i s’actua amb contundència amb els serveis socials i educatius, els pilars bàsics de l’estat de benestar.
Al bell mig de tot això el govern de la Generalitat ha fet públiques les dades de les balances fiscals de Catalunya en el període 2006-2009. Les xifres provoquen un calfred terrible. 16.000 milions d’euros el 2009, la meitat del pressupost de la Generalitat del 2011, de dèficit fiscal només en un any. Això sembla que tampoc té culpables, però sí que te una solució: la independència. Però compte, la independència no es construeix només a partir de la injustícia de l’espoli fiscal. La independència que volem es construeix sobre la base d’una llengua, d’una cultura, d’una història, de la solidaritat entre pobles lliures i amb una vocació de futur basat en la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Perquè volem una societat més lliure i justa on no calguin vagues generals, ni desigualtats de drets i obligacions dels ciutadans. Cap aquí anem, navegant per les aigües turbulentes de vagues i espolis.
