LES ELECCIONS DEL 20N A MOLINS DE REI

Molins de Rei no ha mostrat un comportament electoral gaire diferent del que ha succeït a Catalunya. L’ordre dels partits ha estat el mateix i només ens hem diferenciat amb els percentatges de participació (més alta) i els percentatges de vot al PP (més baix) en contraposició als majors nivells de vot d’ICV i ERC.

De totes maneres, en el quadre que us he posat, comparatiu del comportament electoral de fa tres anys i el de les eleccions municipals de maig es confirma un model de canvi constant de vot dels nostres convilatans. El PSC , que perd 3.000 vots en relació a fa tres anys, en guanya quasi 1.400 en relació a fa 6 mesos. CiU creix de forma important en qualsevol comparació i el creixement del PP es més moderat en relació a fa tres anys (400 vots) però creix 1.200 vots en relació al maig. ICV puja en relació a fa 3 anys però baixa en relació a les municipals, just el contrari que ERC, que es manté en uns percentatges modestos però més estables que els que podríem pressuposar.

Per mi un dels factors a tenir en compte, claus, és l’increment de 3.000 votants entre les municipals i les estatals, un 15,5% més d’electors. Què vol dir això? Que 3.000 molinencs tenen poc interès en allò que es cou a la Casa de la Vila? I a més, un altre factor rellevant, on han anat a parar els més de 2.000 vots que van obtenir la CUP i Solidaritat a les municipals si ara, com deia, ha votat molta més gent i, a més, ICV perd vots en relació a les municipals i ERC només en creix 300?  Doncs segurament una part important ha anat a CiU interpretant que bona part del creixement del PSC i del PP vingui d’electors que es van abstenir o votar blanc a les municipals i que, ara, han decidit votar.

Fixeu-vos que l’anàlisi no és fàcil i, per descomptat, discutible. Em pregunto si una part del vot municipal a la CUP, un vot clarament de càstig a l’anterior govern municipal, hagi pogut anar a CiU per castigar, ara, al PSC-PSOE. És el que té una formació política que només es presenta a les municipals. I es fa difícil interpretar com actua, en unes altres eleccions, qui els ha votat. Però aquests vots no s’han fos i menys amb un increment significatiu de la participació. En fi, el mapa polític local posa de manifest que el vot “espanyolista” ha perdut suport però encara és majoritari a Molins de Rei en aquest tipus d’eleccions. Mentre alguns han fet l’aposta per l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, la dreta catalanista de CiU i el PP guanyen pes a Molins de Rei. I CiU,el partit de les “retallades” a la Generalitat, segur que se sent molt recolzat. Potser perquè la gent encara pensa que totes les culpes són del tripartit. Tot plegat configura un panorama ben gris. I del què fer a partir d’ara tocarà parlar-ne ben aviat.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, finalment, estic com a regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 i on segueixo, només amb el parèntesi del mandat 2003-2007. Al llarg d'aquests 20 anys he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en aquest darrer mandat, he estat el Regidor de Cultura. A partir de juny de 2011 estaré a l'oposició. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.