LES ELECCIONS DEL 20N A MOLINS DE REI

Molins de Rei no ha mostrat un comportament electoral gaire diferent del que ha succeït a Catalunya. L’ordre dels partits ha estat el mateix i només ens hem diferenciat amb els percentatges de participació (més alta) i els percentatges de vot al PP (més baix) en contraposició als majors nivells de vot d’ICV i ERC.

De totes maneres, en el quadre que us he posat, comparatiu del comportament electoral de fa tres anys i el de les eleccions municipals de maig es confirma un model de canvi constant de vot dels nostres convilatans. El PSC , que perd 3.000 vots en relació a fa tres anys, en guanya quasi 1.400 en relació a fa 6 mesos. CiU creix de forma important en qualsevol comparació i el creixement del PP es més moderat en relació a fa tres anys (400 vots) però creix 1.200 vots en relació al maig. ICV puja en relació a fa 3 anys però baixa en relació a les municipals, just el contrari que ERC, que es manté en uns percentatges modestos però més estables que els que podríem pressuposar.

Per mi un dels factors a tenir en compte, claus, és l’increment de 3.000 votants entre les municipals i les estatals, un 15,5% més d’electors. Què vol dir això? Que 3.000 molinencs tenen poc interès en allò que es cou a la Casa de la Vila? I a més, un altre factor rellevant, on han anat a parar els més de 2.000 vots que van obtenir la CUP i Solidaritat a les municipals si ara, com deia, ha votat molta més gent i, a més, ICV perd vots en relació a les municipals i ERC només en creix 300?  Doncs segurament una part important ha anat a CiU interpretant que bona part del creixement del PSC i del PP vingui d’electors que es van abstenir o votar blanc a les municipals i que, ara, han decidit votar.

Fixeu-vos que l’anàlisi no és fàcil i, per descomptat, discutible. Em pregunto si una part del vot municipal a la CUP, un vot clarament de càstig a l’anterior govern municipal, hagi pogut anar a CiU per castigar, ara, al PSC-PSOE. És el que té una formació política que només es presenta a les municipals. I es fa difícil interpretar com actua, en unes altres eleccions, qui els ha votat. Però aquests vots no s’han fos i menys amb un increment significatiu de la participació. En fi, el mapa polític local posa de manifest que el vot “espanyolista” ha perdut suport però encara és majoritari a Molins de Rei en aquest tipus d’eleccions. Mentre alguns han fet l’aposta per l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, la dreta catalanista de CiU i el PP guanyen pes a Molins de Rei. I CiU,el partit de les “retallades” a la Generalitat, segur que se sent molt recolzat. Potser perquè la gent encara pensa que totes les culpes són del tripartit. Tot plegat configura un panorama ben gris. I del què fer a partir d’ara tocarà parlar-ne ben aviat.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.