UN CAP DE SETMANA DE NO PARAR

Gairebé ha semblat la Festa Major. Divendres presentàvem les millores
dutes a terme a la Biblioteca (elevador, il·luminació per leds, equip d’aire
condicionat, mobiliari i taulell d’atenció al públic i nou equipament informàtic)
i després donàvem a conèixer l’avantprojecte del Nou Centre Cultural amb
Biblioteca i Auditori a la Pl. de la Llibertat. Un projecte fantàstic que
encara ha de fer més gran la vida cultural de la nostra vila. Dissabte al matí,
visita als Amics dels Trens Petits que ens han portat una mostra esplèndida de
trens a la Sala del Foment i després, i sense perdre temps,  posàvem de llarg les millores a la Llar
d’Avis Dr. Mestre. Dinar familiar a Santa Creu, que per això som Sant Josep i,
a la tarda, visita i conversa, sempre per aprendre’n molt, amb el Tortell
Poltrona i després l’extraordinària sessió de circ que ens va oferir la gent
del Circ Cric. Bon futbol del Barça i resultat massa justet i a descansar. Diumenge,
molt de sol a la Pl. del Molí, per
demostrar el potencial de les plaques fotovoltaiques, i l’acte d’entrega
de convenis amb les entitats de la vila (amb la música de fons del Cric). A la
tarda (i aquí vaig fallar per primera vegada en moltes sessions a la Traska
degut a compromisos familiars) teníem el millor jazz de la mà del Jordi Rossy
Quintet, un dels músics més internacionals de l’escena jazzística catalana. El
jazz tancava un cap de setmana molt, molt potent, marcat per diverses
expressions culturals que han tingut, totes elles, una gran resposta de públic.
Aquest és el camí que hem marcat i volem seguir a la vila en l’àmbit de la
cultura.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a UN CAP DE SETMANA DE NO PARAR

  1. Jordi diu:

    Benvolgut Josep,

    La veritat és que d’informes de la interventora n’hi han hagut molts. Els propis de la seva responsabilitat i d’altres que han entrat més en territoris que no són de la seva estricta competència i que potser són els que han generat més polèmica. Dels pròpiament econòmics hi ha coses que comparteixo i hi ha coses que no perquè al darrera de criteris professionals (que no són llei i sí que són discutibles, com tot) s’hi amaguen judicis de valor, consideracions personals i opinions que desvirtuen i els estrictes continguts econòmics. Per tant les coses no són blanques o negres i cada informe, i diversos apartats de cada informe, poden merèixer opinions concretes i diferents.
    El problema és la transcendència d’aquests informes. Alguns d’ells (corresponents a expedients en tràmit i,per tant, de nivell exclusivament intern) s’han fet públics per regidors de l’oposició en un perillosíssim camí de deixar a l’administració municipal en un clar estat de possible indefensió jurídica. Sembla que tot s’hi val per qüestionar l’acció de govern, sense avaluar-ne les conseqüències de cara al propi Ajuntament. I Ajuntament som tots, govern i oposició.
    En relació a l’informe que ha estat traslladat a l’oficina antifrau, l’he conegut gairebé al mateix moment que tothom (aquesta pressa per airejar-ho tot!) i desconeixia els detalls d’aquesta contractació (jo estic en una altra àrea i no veig ni contractes ni conec el dia a dia de les altres regidories) que hauré d’analitzar amb calma. Em sorprèn, però, que sigui CiU qui s’apunti a portar papers a l’oficina antifrau quan és una regidoria d’aquesta formació política qui és la responsable d’aquesta contractació i beneficiària del seu assessorament. Realment, i com diu aquell programa de Catalunya Ràdio, Tot és molt confús.

  2. Josep Barbosa diu:

    Jordi,
    Molts molinencs esperem la teva opinió en relació al que esta passant amb «els informes de la Interventora». Volem coneixer la teva opinió. Gràcies.

Els comentaris estan tancats.