Us reprodueixo a continuació l’article que he tramès al diari digital VIU MOLINS DE REI
A l’hora de plantejar el meu primer article a Viu Molins de Rei no hi ha
dubte que el que penso que pot interessar
més als seguidors d’aquest nou finestral de la informació de la nostra
vila, és allò que és motiu de comentari general des de fa ben bé una setmana i
que no és altra cosa que la decisió de l’Esquerra Nacionalista de Molins de
Rei (ENMR) de no concórrer a les properes eleccions municipals amb ICV i
obrir un procés de contactes i negociacions per fer possible una candidatura
unitària dels sectors nacionalistes d’esquerra i independentistes de la nostra
vila.
Em va bé manllevar el títol d’aquest llibre de Quim Monzó per intentar
argumentar “el perquè de tot plegat”. L’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei,
és un col·lectiu polític que es va crear a primers de 1988 després d’aconseguir
un important resultat electoral a les municipals de 1987, que va permetre la
seva entrada a l’Ajuntament de la nostra vila, en una candidatura d’ERC que va
obtenir dos regidors. L’ENMR va assolir un protagonisme important a Molins de Rei
liderant l’oposició al govern del PSC nascut d’aquelles eleccions municipals.
L’Ajuntament anava a la deriva, i des de l’ENMR s’articula una corrent d’opinió
que permet iniciar contactes amb ICV (també a l’oposició) per preparar una
candidatura alternativa al govern socialista. Aquesta candidatura, Iniciativa
i Esquerra per Molins de Rei (IiE), encapçalada per en Josep Janés, una
persona independent i de prestigi a la nostra vila, guanya les eleccions de
1991 i permet que, per primer cop, els independentistes, després de quatre anys
a l’oposició i en coalició amb ICV entràvem a governar l’Ajuntament.
D’aleshores ençà amb ICV hem col·laborat amb diverses fórmules, sempre
amb la marca Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei. Primer a través del pacte
entre organitzacions i després innovant en el panorama electoral de Catalunya,
a partir del mecanisme de les eleccions primàries. El nostre particular i
molinenc sistema d’acord va ser també un exemple per altres municipis, essent
IiE la primera Entesa de Progrés Municipal de Catalunya. I a nivell
nacional vam ser impulsors i fundadors de l’Associació Municipal d’Esquerra
Independentista (AMEI) organisme que coordinava la tasca dels diferents
regidors de l’esquerra independentista.
Ningú ens ha discutit mai (i potser tampoc reconegut) el fet de ser
pioners en tantes i tantes coses, com les ja apuntades, o les pròpies de la
gestió municipal a la nostra vila. Hem assumit responsabilitats en la
Presidència de l’Àrea d’Economia i Serveis Generals, i en Regidories tan
diverses com Finances i Gestió Pressupostària, Via Pública, Governació,
Joventut, Educació, Cultura, Promoció Econòmica i Fira de la Candelera. Hem
tingut participació decisiva en el perfil nacionalista i progressista de la nostra vila impulsant les primeresdeclaracions en favor de l’autodeterminació de Catalunya i els Països Catalans, les seleccions esportives catalanes, l’eliminació dels símbols franquistes i la retirada de la medalla d’or de la vila a
Franco, en la proposta del nomenclàtor dels carrers de la vila (carrers amb nom
de Francesc Macià, Lluís Companys, els nostres més grans poetes, Caterina
Casas, etc), la presència de la senyera en solitari a la Casa de la Vila…
Tot això ho hem fet dins IiE. Però al llarg d’aquests 20 anys la llavor
sembrada en l’espai del nacionalisme d’esquerres i de l’independentisme ha anat
germinant a Molins de Rei. El ressò, el treball en comú, la mobilització
ciutadana i l’elevat nivell de participació en la Consulta Popular per a la
Independència, celebrada a Molins de Rei el passat 28 de febrer de 2010, és
una prova evident de tot això.. Malgrat tot, però, en aquests darrers anys les
nombroses persones incorporades a la lluita política en el nostre àmbit ho han
fet en altres formacions que actuen o
tenen referències en partits polítics d’àmbit nacional. I a l’ENMR ens hem
mantingut fidels al nostre compromís exclusiu amb la vila i el país, però hem
cedit espai i protagonisme polític a aquestes formacions. Sempre hem pensat que
hi ha certa lògica en el fet que la
motivació política de les persones arribi primer per la ideologia i l’àmbit
nacional que no pas per l’àmbit local i, per tant, la volguda manca de referències a nivell nacional (en el fons, la nostra independència d’altres partits) ens ha deixat,
a la pràctica, com un col·lectiu simpàtic i menor tot i que necessari, però
massa vegades difícil de visualitzar precisament per la manca de referències
nacionals que, òbviament, si que tenen la resta de formacions. Ésser una
formació política d’àmbit estrictament local té aquests problemes que hem
assumit amb riscos i naturalitat.
I ara volem obrir, si és possible, una nova etapa. Havent demostrat
abastament la nostra capacitat de gestió i de generar acció de govern a partir
de polítiques innovadores i progressistes, hem decidit posar tot aquest capital
polític de solvència contrastada en l’espai que, ideològicament, ens és el
propi: el nacionalisme d’esquerres, el sobiranisme, l’independentisme. En cap
cas això significa una renúncia al nostre passat i al nostre bagatge, sinó ben
bé tot el contrari. Hem liderat Molins de Rei amb els companys d’ICV i volem
seguir participant de la política local impulsant un projecte en el que tots,
repetim, tots els nacionalistes d’esquerra, els independentistes, s’hi puguin
sentir còmodes, sense condicionants ni personalismes. Volem sumar i per fer-ho, aportem tot el nostre capital, que no és poc. Potser és el més gran de tothom que és diu d’aquest espai polític. Però d’això no en farem ni bandera, ni qüestió. Nosaltres el que volem és avançar en un plantejament unitari en el que el lloc de cadascú que vulgui ésser-hi sigui fruit de l’acord de tots, no de la imposició d’algú. Per tant, creiem que tot
ha de ser obert en el punt de partida: noms, llocs, programes…per donar
cabuda a tothom. Serà després d’analitzar aquest procés quan des de l’ENMR
prendrem les decisions definitives sobre el camí a prendre i amb qui el fem, si
és que el fem. No abans…Ni els pals de paller, ni els líders mediàtics de
Barcelona, ni la cultura d’oposició d’alguns, ens condicionaran. L’objectiu és
Molins de Rei i l’acord ha de ser per a Molins de Rei. Ser-hi tots o no ser-hi
serà responsabilitat de tots, però també de cadascú. Tothom sap que el tren de
la història passa poques vegades. I en aquestes futures eleccions municipals té
parada a Molins de Rei.
