CAROD I ELS SALVADORS DE LA PÀTRIA

Publicat el 11 desembre 2010 per Jordi Romeu Nicolau

He escoltat amb atenció l’entrevista de Jordi Basté RAC1 a Carod Rovira i també he llegit la que li feien avui al Diari Ara (que a mi m’agrada molt). Carod ha parlat. Ha esperat uns quants dies des de les eleccions, ha escoltat opinions diverses, ha reflexionat i, després de tot això, ha parlat abans del Consell Nacional d’ERC i ens proposa una gran “sorpresa” política de cara a les eleccions estatals del 2012: la unitat de les forces d’esquerra i catalanistes, prenent com a referència ERC, ICV i PSC. I Madrid com a nou laboratori per experimentar en política catalana. Carod s’esplaia en crítiques al seu (encara) partit i al PSC i reivindica un punt de trobada de les esquerres
catalanistes en contraposició al centre-dreta que representa CiU (tot i que ocupa un espai molt més ampli que, entre tots, li hem regalat). Comparteixo en bona mesura l’anàlisi post electoral de Carod, tot i que li trobo a faltar aquelles dosis d’autocrítica necessàries en tot dirigent polític que te una carrera amb llums (això jo no li negaré mai) i ombres (les formes per allò de Perpinyà,  i  la corresponsabilitat en els errors de l’acció de govern). I ara Carod sembla que descobreix la sopa d’all: Quela unió de l’esquerra nacional és positiva. A Molins de Rei ja fa molt anys que ho sabem. En fa 20 que ho sabem i si algú va tenir a veure en que aquest no fos un camí encara millor és
el propi Carod o el seu partit. El cert és que el modeld’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei, com a model d’agruparles esquerres nacionals i nacionalistes s’ha demostrat positiu aMolins de Rei i, de ben segur que ho seria en més àmbits.Però les coses s’han de fer convençudes, amb gent ques’ho cregui i amb lleialtat. Si els primers que et claven la dagasón els del teu propi partit, la cosa no va enlloc. Ara, Carodho ha patit en la pròpia pell, però això no ésnou a ERC i sembla que no passi res fins que no et passa a tu mateix.
O ja no recorda el cas Hortalà o el Colom-Rahola? Ara haurem de veure i escoltar molt soroll de sabres al PSC i a ERC, si els respectius aparells ho permeten. Però a banda de Carod, exclòs i Castells, autoexclòs, la resta dels suposats renovadors d’aquest discurs nacional i d’esquerres van jugar: Tura, Geli, Benach…Aquesta gent és la que necessitem? I el país en stand-by i en mans de CiU. Mals temps per a l’èpica.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.