Estem arribant al final
de curs. Un curs marcat a nivell de política catalana, pel
recent acord sobre el finançament i que encara tindrà
la floreta final de la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l’Estatut de Catalunya. Un acord que penso que és el
millor possible a partir de l’actual marc estatutari i
constitucional que sabem que és més que millorable.
Però mentre majoritàriament aquest país opti pel
camí de la subordinació a l’Estat no podem aspirar a
gaire cosa més que reduir el dèficit fiscal (no pas
eliminar-lo) i procurar que amb la nostra contribució a la
solidaritat amb Espanya, no se’ns quedi aquella cara habitual del
cornut que, a sobre, paga el beure. A nivell local, l’execució
de les obres del FEIL ens tenen la vila potes enlaire i ens
permetran, juntament amb les inversions pròpies de
l’Ajuntament i les que s’executen per part d’altres
administracions, arribar a finals d’any amb una millora notable en
diversos equipaments i a la via pública. En tot aquell immens
treball el lideratge de l’equip d’Iniciativa i Esquerra és
indiscutible i marca el camí del constant progrés de
Molins de Rei. A la Regidoria de Cultura estem treballant a un ritme
molt intens en la preparació de la propera Festa Major i en un
seguit de fets prou rellevants: la reforma de la Sala Gòtica,
l’inici dels treballs que ens han de permetre disposar d’un Pla
d’Equipaments Culturals per Molins de Rei, la redacció del
projecte museològic del Museu Municipal, l’adequació
d’un nou espai per als grups teatrals de la vila al Molí i,
finalment, l’adjudicació de les obres de la Federació
Obrera que començaran a mitjans de setembre. Tot plegat
configura un marc d’actuació molt ambiciós que ens ha
de permetre, malgrat les grans limitacions pressupostàries que
estem patint, que els equipaments i les infraestructures culturals es
situïn cada vegada més a prop de les necessitats i
demandes de la societat molinenca.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en
OPINIÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
