RAÓ DEL REGIDOR – 16.06.2009

D’ESCOLES, FESTES I HORARIS

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Malgrat que el calendari ens repeteix que encara
estem a la primavera, el calor se’ns fa evident i multitud d’activitats a la
vila ens diuen que l’estiu és viu i ja arribat a casa nostra. Festes de fi de
curs arreu (escola de música, escoles de primària, escoles de dansa, coral el
molinet, etc.) la fira del col·leccionisme, els tornejos esportius, el sopar
dels paletes (tradicional pels volts de S. Antoni) i les terrasses plenes de
gent ens assenyalen, clarament que el curs s’acaba i que les vacances, com a
mínim les de les escoles ja són aquí. El curs escolar s’ha tancat amb la visita
del Conseller Maragall, la inauguració oficial de la Llar d’Infants “La Traca”
i de l’ampliació del Col·legi S. Miquel, que ha clos el conjunts d’activitats
del seu 115é aniversari. Si a això hi 
afegim que estan pràcticament acabades les obres de remodelació de
l’Escola Municipal de Música, la renovació i millora dels equipaments educatius
de tota mena ha continuat a bon ritme a la nostra vila. Si a més, s’ha procedit
a la compra dels terrenys del Barri del Canal on es construirà el nou Institut
Lluís de Requesens, les bones notícies han estat moltes en aquest camp.

 

Ara bé voldria aprofitar aquest espai per fer una reflexió
sobre el tema de les molèsties als veïns que, sembla que cada vegada més,
provoquen les activitats fetes a la vila. Dissabte passat, vaig assistir a la
festa de fi de curs de l’escola Alzina. La festa de fi de curs, per tothom que
te fills i nets és el moment culminant de l’any, sobretot pels alumnes que
deixen una escola i es preparen per entrar, el curs vinent, a l’Institut. És
una festa en la que l’esforç dels pares, les AMPES, les direccions dels
centres, volen fer la diada inoblidable als alumnes que deixen l’escola. I sol
acabar en festa i ballaruga per a tothom. A l’escola Alzina, les pressions
d’uns pocs veïns pretenia que la ballaruga acabés a 2/4 d’1 de la nit. La festa
va allargar mitja hora més i després pares, mares i mestres ens vam dedicar a
les tasques de desmuntar-ho tot. Poc temps per gaudir en relació als temps de
muntatge i desmuntatge de taules, cadires, decoració i neteja. Sembla també que
hi ha veïns que s’han queixat de les classes de flauta que es fan a l’escola i
en horari escolar, és clar.  Tots sabem
de la pressió d’uns veïns que va evitar el llançament del castell de focs del
Camell a la Festa Major de fa dos anys. Tots sabem que la principal preocupació
dels organitzadors d’actes a l’aire lliure és la possible molèstia als veïns.
Qualsevol activitat en determinats punts de la vila (sobretot places, espai
públic adequat per a això) sol rebre moltes queixes. El Pati de ca n’Ametller
està molt limitat pe fer-hi activitats i és un espai extraordinari i molt
desaprofitat en aquest sentit.

Quin és el límit horari raonable per fer activitats
al carrer, doncs? Quantes vegades serien les raonables per utilitzar un determinat
espai? Tots els espais són iguals? No són preguntes fàcils de respondre però
crec, sincerament, que estem augmentant la pressió excessivament sobre els
espais susceptibles per celebrar-hi activitats culturals, de lleure i de festa.
I soc el primer que crec que s’ha de preservar el descans dels veïns. Però
hauríem de trobar l’equilibri entre l’ús de l’espai públic i el descans. No em
sembla raonable que uns pocs imposin els seus horaris a la majoria. Com tampoc
que els horaris no tinguin ordre ni concert. Però a aquest pas ens molestaran
les sardanes, els carrers tallats per la Fira de la Candelera,  els petards de S. Joan i la música de les
revetlles. I és que cal preguntar-nos si som o no mediterranis i si valorem el
carrer com espai de trobada i de festa. O potser si ens va molestar el tren que
celebrava l’arribada del ferrocarril a Martorell i que durant la seva estada,
ahir, a la nostra estació, deixava anar, de tant en tant i ben feliç, el seu
xiulet.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en RAÓ DEL REGIDOR. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a RAÓ DEL REGIDOR – 16.06.2009

  1. Guillem diu:

    Bé per la reflexió sobre l’ús dels espais públics per les activitats de les entitats de la vila, doncs cada cop la pressió d’alguns veïns va augmentant i no sempre l’ajuntament ha estat prou de part de les entitats.

    Només afegir als punts que dius, que els membres de les entitats també som veïns de Molins, i la majoria dels assistents als actes que poden molestar també. No pot ser que si es tracta de tenir en compte els veïns, només comptin com a tals els qui viuen als edificis. O hi compten tots o ningú, perquè a mi em poden molestar les sardanes a l’hora de sopar, a un altre els concerts de Festa Major a la Llibertat, o el soroll dels carros de Sant Antoni de bon matí, i així impedir QUALSEVOL activitat.

    Salut.

Els comentaris estan tancats.