LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

Aquest diumenge hi ha
eleccions. Europees, sí, un xic llunyanes, també, però
crec que els arbres no ens han d’impedir veure el bosc. Vivim mals
temps per a la lírica i per a la política. La crisi ha
posat més en evidència les mancances estructurals de
Catalunya i ja no diem dels malmesos Països Catalans. Polítics
mediocres ens governen en totes les instàncies superiors
(Nació, Estat, Europa) i cap d’ells demostra estar a
l’alçada de les necessitats reals de la ciutadania i del
país. Només des dels ajuntaments es fa política
de construcció nacional, encara que no des d’un projecte
comú,avui per avui inexistent. Però renunciar a
intervenir en un procés electoral com a conseqüència
de la pobresa de la situació actual només farà
més forts als adversaris, que ja s’ha vist que són
molts i estan delerosos de repartir-se, també, aquest pastís.
Les ofertes electorals que tenim al davant puc entendre que no
il·lusionin en excés. Però no tots els candidats
són iguals, ni tots els projectes ens menystenen com a
ciutadans, com poble i com a cultura. Jo votaré al Raül
Romeva.
El veig un tipus honest, rigorós i treballador, que ha
fet molt bona feina a Europa. Penso que serà bo que repeteixi
com a eurodiputat, com també serà bo que l’acompanyi
a Brusel·les altra gent com l’Oriol Junqueras, tot i que no
el veig tant a Europa com a Barcelona. Aquestes no són unes
eleccions primàries de l’estat, malgrat que socialistes i
populars juguen a fons les seves cartes (però, al loro! no
oblidem que han pactat al País Basc! per foragitar del govern
al PNB, EA i EB). Aquestes són, també, unes eleccions
ideològiques, per votar en consciència, sense por al
vot útil i sí en termes de país. Que tinguem
sort!

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en OPINIÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.