/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
LA RAÓ DEL REGIDOR – 15.12.2008
Aquest darrer ha
estat un cap de setmana marcat per dos esdeveniments de molta transcendència
popular. El Derby futbolístic Barça-Madrid i la Marató de TV3. A la nostra vila
aquests dos aconteixements s’han viscut, també, amb molta intensitat. Hi va
haver un seguiment molt important del partit del Barça i diverses activitats
vinculades a la Marató, des de l’espectacle de dansa de Pas a Pas fins a la
concentració de vehicles antics, passant pels acudits a la ràdio. Però no han
estat els únics actes que han centrat l’atenció dels molinencs i molinenques.
Hem compartit la presentació del darrer llibre del nostre convilatà Joan
Guitart i la Festa de l’Afanoc, el diumenge al matí. I la Fira de Nadal, a la
Pl. De la Creu. Però no és de cap d’aquestes activitats que com les de la
Marató o la de l’Afanoc, tenien un clar contingut solidari, de les que us vull
parlar.
Vull fer referència
a dos actes culturals que han tingut un clar contingut festiu, amb una resposta
del públic extraordinària, i que, a la meva manera de veure, han estat dos
magnífics Regals de Nadal. El primer te a veure amb el cinema i una mica més. Divendres
passat, al Foment, el Cine Club Hall programava la pel·lícula que Woody Allen
va rodar a Barcelona l’any passat. Vicky Cristina Barcelona va omplir el
Foment. Feia temps que no veia el Foment amb una entrada tan magnífica per una
sessió de cinema. Aquest film de Woody
Allen segurament no és un dels millors que el cineasta de Nova York ha fet.
Però la pel·lícula és fresca, passa a Barcelona, hi surten actors i actrius
catalans i espanyols i te una banda sonora que es construeix, en bona part, a
partir de músics de casa nostra. I és aquí on cal felicitar als amics del Cine
Club, que van saber vestir la projecció amb l’actuació del Biel Ballester Trio,
un grup de jazz seguidor del gran guitarrista francès Django Reinjardt, que ens
va meravellar amb una brillant actuació que va incloure les dues peces que
formen part de la pel·lícula de Woody Allen.
I si amb això no
n’hi havia prou, ahir al vespre, a la Traska Truska, els amics de Contrabaix
ens van regalar l’actuació de Tandoori Lenoir probablement la millor formació
de rithm’n’blues del país. Recordo la Traska ben plena però no sé si, com ahir,
l’amic Pep Bergadà ja havia penjat el
cartell d’esgotades les localitats. En tot cas la música va fer vibrar al
públic i el bon fer dels músics ens va fer la sessió curta, molt curta. Un èxit
que demostra, una vegada més, l’encert a l’hora de programar dels amics de
Contrabaix.
Tan divendres al
Foment com ahir a la Traska hi havia molta gent de fora de la nostra vila.
Aquest és un fet innegable de la nostra centralitat cultural basada en una
oferta global i plural, per a tots els públics i sensibilitats. Aquesta pensem
que és la línia bona, que mereix el reconeixement del públic i que continuarem.
Amigues, amics, ben
sincerament,us desitjo unes molt Bones Festes i un Fantàstic any 2009.
