/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
POC NIVELL AL PLE DE L’AJUNTAMENT –
26.11.2008
He volgut encetar aquests comentaris donant la meva opinió en relació al
Ple
Al llarg de les 5 legislatures que porto a l’Ajuntament n’he vist de
tots colors i des de tots els punts de vista. He vist i he participat en els
Plens des de l’oposició i des del govern, passant pels governs amb majoria
absoluta, pels governs en minoria o pels governs amb aliances (que han estat de
tota mena). Per tant penso que he vist totes les combinacions possibles i tinc
una visió ben àmplia del que són i han estat els Plens durant més de 17 anys. I
certament potser des de la primera legislatura (la del 1987-1991) no havia vist
tan poc nivell.
El Ple del passat 26 de novembre, només amb 10 punts a l’Ordre del Dia,
es va allargar més de 3 hores!!! És veritat que això ho permet una fórmula
acordada entre els diferents Grups Municipals que negocien, a la reunió de
Portaveus prèvia al Ple, els nombre de torns que es faran per a cada punt de
l’Ordre del Dia. Això provoca que en diferents Punts s’acordin 3 torns
d’intervenció per Grup que no afavoreixen el debat ni el contrast de propostes,
sinó la repetició innecessària d’arguments que fan que els punts s’allarguin
fins a l’infinit i es posi de manifest la pobresa de raons, principalment de
l’oposició, que no perd l’oportunitat d’esgotar el seus torns encara que sigui
amb intervencions que sobren més que no pas fan falta, vist el que es diu. Si a
més i afegim que, a manca de raons pròpies, l’oposició es converteix a voltes
en caixa de ressonància d’interessos d’altri, ben legítims per altra banda,
però sovint poc o gens contrastats, ens podem trobar amb situacions ben
tristes, com la protagonitzada pel Regidor de la CUP, que fa de Comitè
d’Empresa a la taula del Consell d’Administració (per fer un símil que s’acosta
molt a la realitat) quan llença
afirmacions molt perilloses, per indemostrables, contra el Govern o planteja
temes de caire laboral (en relació als treballadors municipals) amb la pitjor de
les fortunes. Anar a la cerca del vot per la via de les complicitats amb
col·lectius o persones que plantegen reivindicacions o queixes al govern
municipal no sempre és garantia de raons, perquè quan aquestes hi són, el
govern, en la gran majoria de casos actua amb responsabilitat i sap donar-les a
qui les te. I sempre resta espai per la discussió, el desacord o la polèmica,
però hi ha temes que quan es polititzen aquests col·lectius o persones en poden
ser els primers perjudicats.
Tot plegat provoca tensions i crispacions innecessàries a la Sala de
Plens, es prima la polèmica i la confrontació per sobre dels acords i
s’aconsegueix que quedin en segon terme (potser és això el que es pretén) els
avenços reals de la gestió del govern, com va ser, en el passat Ple, el tema de
les suspensions de llicències de les activitats d’oci nocturn, o l’aprovació
provisional de la Modificació Puntual del Pla General Metropolità al sector del
Palau de Requesens, que ha de permetre l’ordenació definitiva d’aquesta zona i
la recuperació, per al Patrimoni Municipal de la Capella del Palau.
En fi que l’oposició ha de fer d’oposició, però amb rigor, criteri i
raons. I això no és el que va demostrar tenir el Regidor de la CUP en el passat
Ple. Afortunadament l’espai polític que la CUP diu representar,
l’independentisme d’esquerres, alguns ja fa molts anys que també el
representem, el defensem i, a més, hem demostrat que Molins de Rei és una vila
amb independentistes i d’esquerres al govern municipal des de l’any 1991 i que,
amb molts encerts i alguns errors, creiem que hem fet molt bona feina. I la
vila ho nota i la gent ho sap.
