INTRODUCCIÓ A LA MOCIÓ AL PLE DE L’AJUNTAMENT PER SOL·LICITAR AL PARLAMENT DE CATALUNYA, LA DECLARACIÓ DE LA SARDANA COM A DANSA NACIONAL DE CATALUNYA – 05.11.2008

05.11.2008

INTRODUCCIÓÓ A LA MOCIÓ PER SOL·LICITAR AL
PARLAMENT DE CATALUNYA EL
NOMENAMENT DE LA SARDANA COM A DANSA
NACIONAL DE CATALUNYA

La sardana és la
dansa que més i millor ens identifica com a poble, com a
nació. Pel fet de ser ballada en rotllana, per la seva pròpia
estructura musical a base de compassos, pels instruments
característics que conformen la cobla, entre els quals, la
tenora, el tible, el tamborí i el flabiol, són
instruments típicament del país.

Els primers documents que
ens remeten a la sardana daten de mitjans del S. XVI i , per tant, la
seva és una història llarga, plena de moments brillants
i també de prohibicions de tota mena. La seva major difusió
i extensió es produeix a la segona part del S.XIX, de la mà
de Pep Ventura i al S.XX viu moments de tota mena vinculats, sempre,
a la realitat política i social del país i amb
compositors de relleu com l’Enric Morera, autor de la Santa Espina
i Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres. És a partir
de l’any 1950 amb la creació de l’Obra del Ballet Popular
que la sardana va normalitzant la seva vida, amb la proliferació
de ballades, aplecs, concursos, i amb la consolidació de
moltes cobles, que es professionalitzen, també, com a
orquestres de ball i nous compositors i músics de gran
qualitat, com, per exemple Ricard Viladesau. Avui en dia la sardana
molt probablement viu uns moments dolços, des del punt de
vista de la creativitat de músics i compositors i, en canvi ,
des del punt de vista de ball popular probablement està en una
certa crisi com a conseqüència dels nous paràmetres
i valors estètics i culturals de la nostra societat. Si a això
i afegim la seva presència residual en els grans mitjans de
comunicació públics del país, la sardana es
debat avui entre el vigor de les noves generacions de músics i
dansaires, un cert oblit institucional i dels grans mitjans i
l’allunyament majoritari de la gent jove del país que no es
sent prou identificada amb el món sardanista.

A Molins de Rei la
sardana te un nom de capçalera, l’Agrupació
Folklòrica, que ha desenvolupat una tasca exemplar en
l’ensenyament i difusió de la sardana i de molts elements de
la nostra cultura popular i tradicional. Els més de 50 anys de
vida de l’Entitat i el conjunt de la seva activitat, amb
l’organització des del cèlebre Concurs de Sardanes,
fins als Aplecs, passant per centenars i centenars de ballades van
tenir el moment culminant en la proclamació de la nostra vila
com a Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2005. Per altra banda, la
denominació del passatge que separa l’Agrupa del Mercat
Municipal, com a Passatge de la Sardana, és una prova més
de la fidelitat i el compromís de Molins de Rei i del seu
Ajuntament amb la sardana. I en aquesta mateixa línia podem
inscriure la inauguració del Monument a la Ciutat Pubilla de
la Sardana, amb motiu d’aquesta celebració i que Juli
Garreta i Pep Ventura tinguin també carrers dedicats a la
nostra vila.

En base a aquestes
consideracions i, de ben cert que n’hi podrien haver moltes altres,
des de la Regidoria de Cultura proposem al Ple de l’Ajuntament
donar suport a la proposta de la Federació Sardanista de
Catalunya de demanar al Parlament de Catalunya l’Adopció de
l’acord necessari per tal que la sardana sigui declarada
oficialment “Dansa Nacional de Catalunya” en base al text que la
pròpia Federació ens ha proposat i que tots heu vist a
l’expedient.

Jordi Romeu i Nicolau

Regidor de Cultura

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en PARLAMENTS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.