Des de la meva darrera entrada al blog (el passat 17 de juliol) si n’han passat de coses! Ja sabem (de fa dies) el nom de la candidatura unitària de CDC i ERC, JUNTS PEL SI, i que al voltant dels principals dirigents dels dos partits i dels provinents del socialisme i la democràcia cristiana sobiranista, s’hi apleguen personalitats del país: des de Raül Romeva (cap de llista per Barcelona) i Lluís Llach (cap de llista per Girona), fins a Jaume Cabré; des de Montserrat Carulla fins a Salvador Cardús; des de Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep M. Vila d’Abadal fins a Eduardo Reyes, Ferran Civit, Toni Comín i Fabián Mohedano; des de Carles Viver Pi-Sunyer fins al Pare Manel, Sílvia Bel i Pep Guardiola…
I també sabem que la CUP-CRIDA CONSTITUENT presenta a Antonio Baños i un excel·lent equip amb el suport d’altres personalitats de l’esquerra del país com, per exemple, Manuel Delgado, August Gil Matamala, Sergi López, Cesk Freixas o Pep Riera. De manera que, les dues candidatures independentistes (insisteixo, les dues candidatures) ja estan treballant per tal d’assolir conjuntament la majoria absoluta de vots a les eleccions del proper 27 de setembre i, per tant, d’escons en el futur Parlament. Aquest és el gran objectiu. El repte. Per guanyar definitivament.
L’adversari (costa, després de tantes agressions, a alguns no dir-los l’enemic) va més dividit. Però disposa de tot l’aparell de l’estat al seu favor. Des del PP a Ciutadans, passant pel PSC i Unió Democràtica . I queda aquest projecte sense ànima que es diu “Catalunya Sí que es Pot” (Podem, Equo, EUiA i ICV) que pel seu tractament de la qüestió nacional i la independència ha perdut pel camí a Procés Constituent i veurà com a la nit del 27S els seus vots seran comptats en el bloc del no. És així i serà així i caldrà que molta gent d’esquerres i de bona fe ho tingui molt present. L’autèntica revolució, l’autèntica subversió de la vella política només es podrà fer a partir de les possibilitats que genera construir un nou estat. Només així podrem implementar millors polítiques d’igualtat i de justícia social, la derrota de la corrupció, un nou model educatiu, la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la garantia del sistema de pensions, un nou model econòmic, les relacions internacionals i tantes i necessàries mesures pensades per a la gran majoria de la gent i no per a les elits dominants. A l’estat espanyol no és possible ni veuen desitjable la suma de forces necessària per canviar alguna cosa. I ells mateixos, especialment els que es diuen progressistes o d’esquerres, seran víctimes de la seva ceguesa i mesquinesa política. I els polítics catalans que avalen les tesis unionistes (utilitzant la por, principalment, per manca absoluta d’altres d’arguments com la dita tercera via) en seran, pura i simplement, còmplices. I mentrestant la maquinària mediàtica, política i judicial de l’estat no s’atura. Són així ells: estat, poder, arrogància, xuleria i utilitzaran tots els mitjans al seu abast. Per això no podem perdre. És així de senzill. Ens toca convèncer per vèncer. Perquè ho volem tot.
I mostrar múscul. Ja no ens espanten. Ja no tenim por. Però ja n’hi ha prou d’insults i menyspreus. Caldrà anar posant, de tant en tant, cara de mala llet. I seguirem sent un poble alegre i combatiu. I farem la revolució dels somriures. Per això hem de tornar a omplir Barcelona l’Onze de setembre. Aquest any la Meridiana. Ho tenim a tocar. Guanyem! Pels que ens han precedit en la lluita. Pels que ja no hi són i pels que vindran.
