Em sento feliç però amb sensacions contradictòries. No m’han agradat els resultats a Molins de Rei tot i que es veien a venir. Em resulta interessant el resultat de Barcelona. Veurem quines dinàmiques s’hi generen i com respon a les expectatives aquest conglomerat que és Barcelona en Comú. I el conjunt del País i dels Països em transmet unes molt bones sensacions amb avenços generalitzats de les opcions d’esquerra i independentistes en detriment de la dreta nacionalista de CiU i del PSC al Principat i del PP al País Valencià i les Illes. Finalment la gent ha reaccionat a les retallades, a la corrupció i amb ganes de regeneració democràtica. I el procés sobiranista guanya força, que ningú ho dubti, però s’hi detecten llacunes importants que caldrà considerar amb molta cura.
MOLINS DE REI
No hi ha discussió. Aquella cara conservadora que durant tants anys vam revertir s’ha manifestat amb força. La sociovergència s’ha imposat. En vots i regidors. El govern municipal ha utilitzat tots els mitjans al seu abast i ha aconseguit validar el seu model. En aquest sentit ho han fet millor que els altres. A mesura que ha avançat el mandat l’oposició ha perdut consistència i només la CUP ha plantejat clarament alternatives al projecte sociovergent en una campanya en la que Iniciativa ha estat desapareguda i la manca d’ambició i lideratge d’ERC han fet la resta. Cal ressaltar que tant CiU com el PSC han guanyat vots, 1.121 entre tots dos tot i que només CiU ha guanyat un regidor. Són dades molt rellevants que no es poden menystenir. I més en un marc general en que la davallada de CiU i del PSC ha estat més que considerable.
La CUP , com deia, ha estat la única força política que ha plantat cara a la sociovergència amb il·lusió i propostes. Això però no ha estat suficient per créixer en regidors i lluitar la segona plaça al PSC, tot i l’increment de vots rebuts. La CUP venia d’un mandat en el que se l’ha vist relativament poc i fins als darrers mesos no han exercit el lideratge de l’oposició que els seus resultats de fa quatre anys prometien. Ara, clarament, han d’assumir aquest rol i l’actual equip, més convençut i preparat, sembla més capaç i disposat a fer-ho.
ICV ha viscut la crònica d’una mort anunciada. La coalició amb MES no ha aportat absolutament res i els canvis a la llista han fet perdre pes i valor a la seva oferta electoral. ICV es situa gairebé a la marginalitat política i serà difícil que en surti. Tot el bagatge de tants anys resta en l’oblit més que en el record.
ERC, deslliurada de la coalició Esquerres x Molins de Rei, ha actuat de tràmit. Sense fer un discurs clar d’oposició ni propostes sòlides ni engrescadores s’ha limitat a una campanya basada en portar el “Sant Cristo gros” del seu President, el Jutge Vidal, i els imprescindibles Joan Tardà i Anna Simó. Però aquesta bona gent no guanya municipals, només ajuda. I és clar que ho ha fet. Però per a mi el que més ha ajudat a Esquerra, ha estat que la candidatura de fa quatre anys de Solidaritat Catalana per la Independència ara no s’ha presentat. Un àmbit electoral dispers s’ha pogut reagrupar i això ha permès assolir el tercer regidor. I poc més. Però mirant els números un s’adona que el tercer regidor d’Esquerra ha estat el darrer assignat per la Llei d’Hondt i que ha vingut de 70 vots de no perdre’l en benefici de CiU. ERC no ha aspirat ni a guanyar pes per forjar una majoria alternativa al govern municipal ni a ser un possible soci per CiU. Ara, novament en terra de ningú, caldrà veure quin paper és el que vol jugar en la propera legislatura. Però no els veig formant part d’un tripartit amb CiU i el PSC ni tampoc que sigui possible una fórmula alternativa de govern amb CiU i sense els socialistes.
Molins Camina i Ciutadans entren, per primer cop, a l’Ajuntament. Uns ho fan guanyant espai a ICV i els altres al PP, que queda fora. Ves quin final pel soci de referència de la sociovergència. Ell és el que ha pagat els plats trencats. Els nous partits ara caldrà veure com es posicionen però sembla que pugui tenir més joc Ciutadans en l’espai de l’espanyolisme recalcitrant que no tant Molins Camina en l’espai de l’esquerra alternativa, ben cobert per la CUP.
Finalment vull destacar una qüestió rellevant. L’anomenat bloc sobiranista (CiU, ERC, CUP) ha obtingut 13 regidors, més que mai, i un total de 6.540 vots en aquestes municipals. A la consulta del 9N hi van haver 8.018 vots a MdR. Que se n’ha fet d’aquests 1.478 vots restants? És possible que uns quants hagin anat a ICV o a Molins Camina. Però segur que en segueixen mancant un quants. De cara al 27S s’hauran de recuperar. Feina a fer.
A la vila ens esperen quatre anys del mateix. Les coses les hem volgut així. La gran curiositat és que dos partits que han patit reculades fortes arreu, a Molins de Rei hagin millorat posicions. És, una més, de les rareses que tant ens caracteritzen. No ens hauria de venir de nou.
CATALUNYA I ELS PAÏSOS CATALANS
En el meu darrer escrit ja apuntava la necessitat d’un increment rellevant de vots (i regidors) d’ERC i la CUP. Això ha estat així i de forma destacada. El sobiranisme ha girat a l’esquerra de forma incontestable i això es notarà en nombre d’alcaldies i majories de govern. Al País Valencià i a les Illes s’albira un tomb històric. La ciutadania ha dit prou i s’articularan majories progressistes i nacionalistes arreu. Aquestes municipals havien de ser de ruptura i ho han estat. Cal estar, doncs, molt contents d’aquests resultats.
I la vila de Molins de Rei serà una anècdota. Una anècdota amb la que haurem de conviure durant quatre anys.
Els 1478 vots que trobes a faltar en les eleccions municipals poden ser perfectament, en gran part, de gent menor d’edat. No podem oblidar que el 9-N votaven els majors de 16 anys.I ara tothom n’havia de tenir com a mínim 18.