En aquests moments hauríem de disposar ja de tots els elements necessaris per poder decidir i triar amb seguretat i convenciment el nostre vot a les eleccions municipals del proper diumenge. Al llarg dels set escrits anteriors que heu pogut seguir a través d’aquest blog o de les xarxes socials (twitter i facebook) he anat desgranant tots aquells aspectes que crec, haurien de ser determinants a l’hora de valorar, amb els millors elements possibles, les diferents llistes i candidats, els seus programes i prioritats i el seu suport al procés independentista que viu el nostre país. A més els diferents mitjans de comunicació locals i diverses entitats han organitzat debats amb els candidats a l’alcaldia de les diferents candidatures. I a casa hem rebut abundant correspondència amb l’oferta electoral de cada partit. Tenim, doncs, molta informació per decidir.
Amb tot això jo, personalment, ja he decidit la meva opció de vot. Val a dir que seguint la campanya, escoltant candidats i llegint propostes també tinc clar que el meu vot molt probablement seria diferent en d’altres municipis de Catalunya. Cada realitat local és diferent i no totes les formacions polítiques compten amb el mateix capital humà, ni el mateix rigor en els seus projectes, ni les mateixes aspiracions en cada municipi. I això dibuixa un marc de realitats i desitjos sobre el què cada persona pot fer amb un vot al seu poble, en aquest cas Molins de Rei, i el que ens agradaria que succeís a la pròpia vila, en altres ajuntaments i al conjunt del País.
A Molins de Rei només he vist una candidatura amb il·lusió i convicció. A la resta he trobat a faltar ambició. Propostes dèbils i poc arriscades. Res de debat en profunditat sobre el futur de la vila. Cap proposta estratègica. Semblem més interessats en acabar el municipi de qualsevol manera (amb Les Guardioles i la Biblioteca) que en repensar-lo de dalt a baix i recomençar-lo, si cal. Tenim una manca absoluta de lideratges i cap projecte sòlid a mig i llarg termini. Això que, segons com es miri, podria resultar decebedor, ens pot donar l’oportunitat de remoure el mapa polític i apostar per fórmules de govern renovades i amb equips de govern més innovadors des del punt de vista de la transparència, la participació i el debat col·lectiu. Si els polítics no arriben més lluny, que vagin de la mà de la ciutadania. Aquest és el tema.
Al llarg d’aquestes setmanes ja heu vist, perquè ha quedat escrit, que em movia entre tres opcions de vot: CUP, Iniciativa i ERC. Doncs vagi per endavant això: M’agradaria que, a Molins de Rei, aquestes tres candidatures obtinguéssin un mínim d’11 regidors (al Ple en són 21) i que, amb aquesta majoria desitjable, fossin capaces d’acordar el futur govern unicipal. A hores d’ara em sembla que aquest desig pot ser compartit per molta gent. Seria el govern de l’esquerra nacional i independentista. És difícil però no impossible. I depen de tots.
A partir d’aquí cadascú expressarà les seves preferències personals i ideològiques. Els que provenim de l’independentisme d’esquerres de resistència (el dels anys 80 i 90) i hem fet la gran travessa del desert, sempre reflexionem sobre la conveniència dels marcs unitaris a l’hora de fer política. Però és clar que la lluita institucional requereix perfils nítids i propostes ben clares. I si hi ha diferents opcions, que hi són, cal decidir per aquella que, creiem, és la millor en el moment actual i de cara al futur. Cap dubte, doncs. La meva aposta, ben convençuda, és pel ROGER CASTILLO i la CUP. Que el Roger en sigui el cap de llista ha estat especialment determinant. A l’Ajuntament he treballat i compartit amb ell en aquest mandat. I me l’he trobat en les lluites socials, culturals i polítiques de la vila. I em mereix confiança. Tota la confiança. Per la seva capacitat de treball, de compromís polític i social, d’escoltar, d’aprendre i pel punt d’equilibri entre el seny i la rauxa necessaris en política. Sobre els equips ja ho vaig escriure. En tots ells hi ha persones que ens agraden més que d’altres. Però és l’equip del Roger i confio que el sabrà liderar en benefici de la vila i del seu bon govern. Per tant, a nivell de cap de llista, candidatura i proposta programàtica, la meva opció serà la CUP. I espero que tingui un resultat brillant que li permeti sumar amb les altres dues llistes esmentades. I si és així voldrà dir que Molins de Rei aposta per la renovació imprescindible que no es va poder concretar ara fa quatre anys, fet que ens ha comportat molts peatges (la sociovergència governant amb el suport del PP) i herències enverinades, com la del Molí. Alguns em direu que, en molts moments d’aquesta legislatura he estat molt crític amb la CUP. És cert que m’ha semblat que els seus quatre regidors podien ser políticament més actius. Per mi és evident que el resultat de les passades municipals va estar per sobre de les seves expectatives i possibilitats i això va penalitzar Esquerres. I espero que, com jo i com molta gent, d’aquest fet n’hagin fet la millor de les lectures. Hi ha molts elements que em fan pensar que sí. El propi Roger em fa pensar que sí.
Per altra banda he de dir que respecto molt la gent d’Iniciativa x Molins de Rei. Especialment al seu cap de llista, el Pere Garcia. I a la Mercè, i al Sergi, i al Lluís. Els nostre camins es van distanciar ja el 2011 amb motiu de la tebior del partit sobre el procés sobiranista i de les crisis de confiança dins del seu propi grup. A la Vila, però, des de l’oposició hem treballat plegats i bé, en molts temes en aquesta darrera legislatura. I Molins de Rei els segueix necessitant. Els desitjo molta sort.
I, finalment, tots sabeu que en aquest mandat he estat regidor per Esquerres x Molins de Rei, la coalició d’ERC amb l’Esquerra Nacionalista, el meu col·lectiu polític. I que en el seu moment ja van quedar prou explicades, tant la decisió de l’ENMR de no tornar-se a presentar en el futur i acabar, definitivament, la seva trajectòria en la política local i la meva renúncia com a regidor en el Ple del passat octubre. I també va quedar dit que això suposava, en un acte de generositat que no s’ha acabat de valorar prou, la cessió d’un regidor de l’ENMR en favor d’ERC i la llibertat absoluta d’ERC a l’hora de treballar a la Casa de la Vila i confeccionar la seva candidatura i programa. Lògicament, la gent de l’ENMR, ja a títol individual i lliurement, podia posicionar-se políticament en el futur, com així ha passat. Personalment crec que he estat molt curós i respectuós amb la tasca política que ha dut a terme el Grup Municipal d’ExMdR (integrat, doncs, exclusivament per ERC) i no he deixat de posar en valor la bona feina feta en aquests tres anys i mig (potser l’únic que ho ha fet). I això ha estat així perquè crec que la lleialtat és un valor absolut i imprescindible en política (de la que també en va molt mancada alguna de la gent capdavantera de l’actual ERC) i s’ha d’exercir fins el darrer moment. Em sembla que, tant jo personalment com l’ENMR, hem complert amb escreix amb el nostre compromís amb els electors que ens van portar a l’Ajuntament, amb el nostre programa electoral, acompanyant a ERC en uns moments difícils de pèrdua important de representació municipal arreu de Catalunya i fent bona part de la feina del Grup Municipal d’Esquerres a l’Ajuntament. Perquè a l’Ajuntament hi hem anat a treballar. Aquest també és el tema.
Però ara parlem de futur, de les eleccions que han de conformar el nou Ajuntament pels propers quatre anys i, en aquest punt, em sento totalment alliberat de cap mena de compromís. Ja estem en un altre territori. I en aquest nou espai em decanto per la il·lusió, per la passió, pel compromís i pel risc. Per això votaré el Roger i la CUP i us animo a fer-ho i desitjo que ERC obtingui un bon resultat (pels bons amics que hi tinc) i el posi, com espero que també facin la CUP i Iniciativa, al servei de la construcció d’un govern d’esquerres a la vila. Com diu Mazoni, no n’hi ha prou amb la felicitat, necessitem eufòria.
I a Catalunya desitjo i confio que l’avenç d’ERC i la CUP sigui molt destacable. L’augment de candidatures d’uns i altres així ho fan preveure. Però el repte no és, només, el de millorar posicions. El repte és guanyar en municipis rellevants i en caps de comarca, formar-hi governs i aconseguir una majoria independentista en el màxim d’ajuntaments de Catalunya, però amb molt de pes de l’esquerra.
I a la resta dels Països Catalans cal esperar que les forces més nacionalistes i d’esquerres millorin, també, resultats i contribueixin a trencar les majories absolutes del PP. El pas decisiu que hem de fer al Principat de Catalunya ha de ser l’espurna que faciliti avenços determinants en el conjunt dels Països Catalans. La setmana vinent podrem parlar-ne. Espero que amb molta felicitat i, a poder ser, amb eufòria.
z