Els amics d’ERC han apostat en la seva campanya per l’etiqueta #decideixMolins, que és una variant, a la pràctica, del nom «Molins Decideix» el col·lectiu que va impulsar les Consultes Populars per la Independència de febrer de 2010. A banda de l’habilitat o el mal gust a l’hora d’utilitzar aquesta fórmula una cosa és certa: tot està per decidir i la darrera paraula la tindran el conjunt de molinencs i molinenques cridats a les urnes el proper 24 de maig.
I a hores d’ara ja sabem que a les municipals a Molins de Rei hi concorren 9 candidatures, que s’han fet les presentacions oportunes i també sabem el pa que s’hi dóna (per exemple, Ciutadans ens ha portat l’imputat Jordi Cañas per insultar-nos). Només ens falta conèixer les grans línies de l’oferta de cadascú per afinar la tria, partint de la base i ja ho he escrit que, a hores d’ara, em motiven molt poc 6 candidatures: per ser clarament conservadores (CiU), per unionistes en les seves diferents modalitats (PSC, PP, Ciutadans) o per no semblar-me gens arrelades a la vila i amb un discurs que, sincerament, no m’arriba (Molins Camina i PST). Però cal llegir i escoltar tothom.
Fins ara, les propostes que s’han fet no resulten especialment engrescadores. Potser és que estem encara en fase valoració del mandat. El govern, la sociovergència i el seu soci PP, també han valorat la seva obra de govern o de suport i, queda clar, que no han variat ni una coma el guió d’aquests quatre anys. Veritats a mitges, oblits voluntaris i desviar l’atenció en temes tan rellevants com l’increment de l’Ibi del 2014. La CUP i Iniciativa han publicat documents amb el detall de la seva feina feta i no em consta que ERC n’hagi dit res. Però ja sabem que ERC ha deixat d’escriure i opinar i, per tant, ha decidit passar pàgina del passat recent i d’Esquerres x Molins de Rei i fiar-ho tot al futur. N’espero, doncs, propostes en aquest sentit i no em crec que les propostes es limitin als 10 Compromisos que ERC ens han fet arribar a casa junt a la papereta de vot. Calen coses més consistents per parlar de compromís. Per altra banda veig com s’anima el tema Carretera i, això fa reaparèixer el debat sobre l’arribada (algun dia) del tramvia i, en aquest sentit, la proposta d’Iniciativa és sensata. Més enllà d’això sembla que el Parc Pont de la Cadena i les seves palmeres malaltes també han entrat en el paquet de les idees de futur. Poca cosa, molt poca cosa fins ara.
I fixeu-vos que del moment que viu el país moltes candidatures hi passen de puntetes. L’Ateneu Mulei ha plantejat el debat i, si no fos per ells, la qüestió passaria per alt. Incomoda massa, al PSC i a Molins Camina, per exemple. I d’aquesta manera situen el debat polític, exclusivament, en la qüestió municipal. Ho deia molt bé en un article l’Eduard Voltas. La gent responem a la pregunta primària. I aquesta va d’alcaldies i ajuntaments. Però aquesta resposta pot condicionar la següent, la del 27-S. I, per tant, no s’hi val a badar. I per això el nivell d’exigència a les formacions independentistes i d’esquerres ha de ser el màxim. Perquè vull i molts molinencs volem majories independentistes i d’esquerres als ajuntaments i també al Parlament. I ens calen programes i equips rigorosos per aconseguir-les i no sembla que tothom s’apliqui a fer els deures com seria necessari.
