Text de la Raó del Regidor llegit a Ràdio Molins de Rei el 13 d’octubre de 2014
A la meva darrera Raó del Regidor, del passat 15 de setembre, us parlava de l’èxit esclatant de la Diada, d’aquella V fantàstica que 1.800.000 persones vam construir als carrers de Barcelona i del caràcter imparable de la mobilització popular en favor del dret a decidir i de la celebració de la consulta del 9 de novembre.
En aquestes darreres setmanes hem vist l’aprovació de la Llei de Consultes per una amplíssima majoria al Parlament de Catalunya, la solemne signatura del Decret de convocatòria, la posada en marxa de tota la maquinària de l’Estat i la suspensió d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional (que ara sí que s’ha donat pressa, actuant en unes hores i no com amb l’Estatut, que li va costar 4 anys). També hem vist reunions de totes les forces polítiques favorables a la consulta, amb foto històrica dels participants, declaracions del President de la Generalitat i dels principals líders polítics, Plens a més de 900 ajuntaments de Catalunya, concentracions de milers de catalans davant d’aquests ajuntaments i la presència dels alcaldes del país al Palau de la Generalitat per lliurar els acords de suport a la consulta dels seus plens. I hem vist començar la darrera fase de la campanya d’Ara és l’Hora, impulsada per l’ANC i Òmnium Cultural amb una impressionant Gigaenquesta que pretén arribar a la majoria de llars de Catalunya, especialment dels ciutadans que semblen “indecisos” davant la doble pregunta de la consulta.
I, tanmateix, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, i en un sentit del tot contrari al seu, la remor persisteix. La remor del dubte d’alguns polítics, la remor de que amb la suspensió de la consulta no ens atrevirem a fer-la o que, si la fem, no hi haurà prou garanties democràtiques. La remor de que ens convé més anar a unes eleccions dites “plebiscitàries” (però sense parlar de dates cosa que els permet guanyar temps, com si la gent i Catalunya anéssim sobrats de temps). Som un país molt maltractat per la història i hereu de massa anys de dictadura i de massa pors. Després de totes les proves de força política i popular que deia, alguns ens volen fer creure i a vegades això sembla, que estem igual que el primer dia. Aquest sí que seria el cas dels aiguats i les inundacions del carrer de Baix a la nostra vila. Tots sabíem que si tornava a ploure fort, el carrer i les cases es negarien. I així ha estat durant la Festa Major. Per tant, i per desmentir als autors de la remor , si no fem un pas endavant com a vila i com a país i actuem decidits pensant en un futur millor per a tots, més lliure i democràtic i a prova de pluges i tempestes, ara que ho tenim a tocar, ens podem tornar a inundar. Ara és l’hora. La de ser exigents i valents, desobedients si cal, per votar i guanyar. Fem-ho pels nostres avis i pares. Pels nostres fills i nets. No podem permetre que, per acció u omissió, tornin a guanyar els de sempre, els que ens prohibeixen votar o els que no fan gairebé res per a que puguem fer-ho. Ara volem que guanyi el poble i a la manera democràtica, amb el vot i amb les urnes.
