Font: Viu Molins de Rei
Text pensat i escrit abans de conèixer la notícia de l’abdicació del Rei d’Espanya. I és evident que, com a conseqüència d’aquest fet, haurem d’estar atents a tots els moviments que es produeixin. El conflicte polític de Catalunya i el resultat de les Eleccions Europees de ben segur que han precipitat aquest aconteixement.
Els paràgrafs finals d’aquest comentari han estat llegits el 2 de juny de 2014 a la Raó del Regidor de Ràdio Molins de Rei
El resultat de les eleccions al Parlament Europeu a la nostra vila ha seguit el comportament majoritari del conjunt del país. Molins de Rei ha estat un dels 443 municipis en els que ha guanyar ERC. I així és com jo ho he vist:
– La participació. A Molins de Rei han votat 9.944 persones (un 52,5%). Ho han fet 2.459 persones més que a les darreres eleccions europees de fa 5 anys, però 4.195 menys que en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. El nivell de participació ha estat superior a la mitjana de Catalunya però això no representa cap consol. Perdre tants electors en tan poc temps és preocupant. I confirma l’allunyament de la política de molts convilatans, especialment quan les eleccions queden tan lluny com unes europees i per molt que bona part dels sectors sobiranistes haguem fet crides a participar-hi per tal que es visualitzés el factor diferencial de Catalunya i es reforcés el camí cap el referèndum del 9 de novembre. Lar mobilització del conjunt de molinencs de cara al Referèndum del 9 de novembre haurà de ser un objectiu prioritari de tots els que creiem en el vot Sí-Sí . I tenim molta feina a fer.
– ERC ha estat la força guanyadora per primer cop a la vila des del 1977. ERC-NECat-Catalunya Sí a obtingut 2776 vots (28,11%), triplicant el resultat de les eleccions Europees del 2009 i, el que és més important, creixent 423 vots en relació a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. És l’únic partit que puja en relació als darrers comicis tot i la important abstenció. Mai en cap convocatòria electoral des de la recuperació democràtica de 1977, ERC havia guanyat les eleccions a Molins de Rei i mai havia obtingut el nivell de vots d’aquesta vegada. Això, sens dubte, es demostratiu d’una consolidació del partit i del seu electorat en l’espai polític del centre esquerra. ERC guanya a tots els barris de Molins de Rei, excepte en la Riera Bonet. ERC ha aconseguit, després de la negativa experiència del govern tripartit, consolidar-se com la primera força de l’esquerra a Catalunya i això ho ha fet projectant la imatge de ser el principal garant polític del procés sobiranista. I a Molins de Rei també es percep aquest canvi. Caldrà gestionar aquest resultat amb intel·ligència i saviesa. Aviso.
– Convergència ha perdut. I, com a Catalunya, ha guanyat 466 vots en relació a fa 5 anys però n’ha perdut 2.105 en relació al 2012. Les retallades i la política de dretes, evidentment, passen factura.
– Iniciativa puja. Ho fa en relació a fa 5 anys, doblant els vots. Però baixa en relació a les eleccions al Parlament, perdent-ne 389. No capitalitza el descens del PSC ni la no presentació de la CUP i es veu afectat pel fenomen Podem que obté 422 vots. Sembla que ICV, ni en les condicions més favorables, pot trencar el seu sostre de vots.
– El PSC perd clarament. Baixa en relació a qualsevol referència. I baixa de forma rotunda i contundent (el 50% en relació a fa 5 anys i el 30% en relació al 2012). La fuga de vots es dona a tots els barris de la vila i només aconsegueix la victòria a la Riera Bonet, però amb ERC ben a prop.
– La resta de l’unionisme fracassa. La caiguda del PP es molt important (un cas semblant al del PSC), Ciutadans perd 400 vots respecte al 2012 i UPyD és irrellevant (108 vots). Els agradi o no, el referent de l’unionisme a Molins de Rei és el PSC. I al PSC sembla que li agrada.
– Els blancs i els nuls. Se’n parla poc d’aquests vots. Però si partim de la base que l’abstenció ha estat del 47,5% i si això li afegim que hem tingut 167 vots en blanc i 70 vots nuls (un 2,38% dels vots emesos) el seus pes relatiu en el resultat total no és gens menyspreable.
En aquestes eleccions al Parlament Europeu l’ordre dels partits segons el nombre de vots és el mateix a Molins de Rei que a Catalunya. Això també va passar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en les que només es produïa una alternança entre ICV i el PP que a Molins de Rei (el primer era quarta força i el segon cinquena i, a nivell de Catalunya, l’ordre era l’invers). Però ara l’ordre ha estat exactament el mateix, des d’ERC fins a UPyD, passant per CiU, PSC, ICV, PP, Ciutadans i Podem. Això vol dir que els comportament electoral dels molinencs ha estat un fidel reflex del conjunt de Catalunya i només ens diferenciem pel percentatge de vot, però no per l’ordre en les preferències entre els diferents partits.
Aquest esquemes, però, a Molins de Rei s’han trencat sempre en les eleccions municipals. De tots és sabut que en unes municipals es valoren altres elements (el coneixement dels candidats, la valoració de la tasca de govern o d’oposició, fets concrets que afecten a la realitat de cada municipi, etc) i tot i que els diferents partits mantenen un “nucli dur” electoralment fidel els aspectes més locals són determinants a l’hora de votar candidatures i, molt especialment, considerar els diferents caps de llista. I, finalment, també caldrà tenir en compte un factor clau: el posicionament que adoptaran els diferents partits polítics davant la celebració del Referèndum del 9N, una qüestió fonamental pel futur de la vila i del país.
És per això que cal ser molt curosos a l’hora de pensar que aquests resultats són extrapolables a unes municipals. Ni de Molins de Rei ni d’enlloc. En el cas concret de la nostra vila el guanyador, ERC, té un enorme repte i una gran responsabilitat. Això mateix li deia a en Jordi Juárez, el seu cap de llista, la nit electoral. A més en les properes municipals l’ENMR, la formació política a la que pertanyo, no ens presentarem a les eleccions i, per tant, no repetirem la coalició d’Esquerres x Molins de Rei amb ERC, com ha quedat sobradament explicat en els diferents mitjans locals i en el darrer número de la revista El Llaç. ERC té, doncs, el repte d’obtenir uns grans resultats a la nostra vila i la responsabilitat de fer-ho bé, obrint-se a la societat molinenca com ha sabut fer el partit a l’hora de triar candidats i suports, com per exemple en aquestes eleccions europees amb en Josep M. Terricabras i Ernest Maragall, o com va saber fer en la tria d’Oriol Junqueras com a President del partit i candidat a la Presidència de la Generalitat . Aquestes coses no són gens fàcil, s’ha d’analitzar bé la situació del municipi i del propi partit i encetar un procés en el que no es poden cometre errors. Ho deia en l’anterior comentari d’aquest blog. Guanyar no es regala. Es lluita. I es treballa. Amb un bon cap de llista, un bon equip, lleialtat, honestedat, il·lusió, compromís i dedicació.
