http://www.tv3.cat/videos/5097571/Resultats-Eleccions-Europees-a-Catalunya
És del tot evident que les eleccions al Parlament Europeu han estat importants. Prou importants. De fet des de l’òptica sobiranista aquestes eleccions plantejaven el repte de millorar substancialment la participació i que les diferents formacions partidàries del Dret a Decidir obtinguessin un resultat majoritari com així, finalment, ha estat. Per tant els objectius principals, avalats explícitament per la pròpia ANC, s’han aconseguit. El % de participació de Catalunya (47,63%, que ha superat amb escreix el 36,94% de fa 5 anys) també ha estat superior al de la mitjana de l’Estat (45,85%, que val a dir Catalunya ha contribuït a fer pujar) i al d’Europa (43,1%). I les candidatures favorables al Dret a Decidir (ERC, CiU, ICV i Podemos) han obtingut un 61% dels vots emesos.
A partir d’aquí ja podem fer les nostres pròpies consideracions:
(1) La participació. Tot i l’increment notable de participació (gairebé 11 punts en relació al 2009), segueixo pensant que el resultat final és discret. No es poden llançar les campanes al vol. En relació a les darreres eleccions, les del Parlament de Catalunya, l’índex de participació ha baixat 20 punts, el que vol dir que 1.136.000 persones han deixat de votar. Entenc perfectament que l’ interès que puguin despertar les eleccions al Parlament Europeu sigui poc (per dir-ho d’una manera suau) però crec que relativitza els resultats finals. Perdre-les és dur, molt dur, però guanyar-les amb aquest nivell d’abstenció no és per tornar-se boig.
(2) La coalició ERC-NECat-CatalunyaSí ha estat la clara vencedora. I jo particularment me n’alegro. Molt. He votat i he recomanat públicament fer-ho per a aquesta candidatura i crec en l’estratègia encertada de presentar una llista clarament de Països Catalans i un encert del partit de l’Oriol Junqueras l’acord amb sectors provinents del sector catalanista del PSC que clarament representa l’Ernest Maragall. I el més important de tot, ERC ha crescut en tot el territori i sembla clar que ho ha fet a partir d’antic electorat socialista. La victòria a Barcelona Capital i en altres importants ciutats del país i especialment els bons resultats assolits a l’Àrea Metropolitana així ho confirmen i espero que siguin més una esperança de futur que no un fet puntual. De totes maneres els bons resultats de les passades eleccions al Parlament i aquests assenyalen una línia creixent i sostinguda. ERC, amb 594.000 vots i el 23,67% ha crescut en gairebé 100.000 en relació a les eleccions al Parlament tot i la menor participació apuntada abans. Aquest és, per a mi, el fet més rellevant . A nivell de Països Catalans el resultat ha estat desigual (8000 vots, un 0,46%, al País Valencià i 19.459 a Les Illes, un 7,26%) molt probablement explicat perquè a Les Illes Balears el PSM i MÉS no es presentaven i, en canvi, al País Valencià competia amb la candidatura de Compromís que assolit un èxit important a l’aconseguir l’acta d’eurodiputat per l’alcalde Burjassot.
(3) CiU ha perdut. Per poc, però ha perdut. Amb 441.810 vots i tot i créixer en 106.000 vots respecte a les europees del 2009, n’ha perdut 570.000 en relació a les del Parlament del 2012. D’aquests una part, també han anat a ERC. En això queda clar que el President Mas no és el titular del procés sobiranista i CiU n’és una peça cabdal però no exclusiva. CiU representa els sectors més moderats de l’indepententisme i això és lògic perquè s’hi ha incorporat fa molt poc. A més les relacions de Convergència amb Unió no sembla que passin pel seu millor moment precisament pel que aquest procés significa. I l’efecte Duran els representa un llast continu especialment ara quan Mas ha gosat desafiar les elits i els poders fàctics del país. El que queda clar és que necessitarem, de cara al Referèndum del 9N, els electors de CiU que ara s’han quedat a casa. Se’ls haurà de motivar i molt. Poca broma.
(4) Iniciativa creix. Ha tret un bon resultat: 258.554 vots. Però jo crec que l’esperaven millor. Han doblat els vots de fa 5 anys però n’han perdut 100.000 en relació a les eleccions al Parlament. I no han aprofitat (no per falta de ganes, crec) el fet que la CUP no es presentés i optés per una abstenció discreta, perquè han topat amb el fenomen Podemos (gens implantat aquí) que, del no res i per la via mediàtica, ha tret 117.096 vots a Catalunya segurament bevent, també, de les fonts del PSC. A futur l’espai polític a l’esquerra del PSC (perquè ERC ha ocupat l’espai del PSC) es presenta extremadament complexa, amb una gran varietat d’opcions que, d’alguna manera, hauran de competir o pactar per un espai en creixement (però em sembla que limitat encara). ICV-EUiA, CUP, Podemos i Procés Constituent també tenen molta feina a fer i caldrà estar atents per veure com evolucionen de cara al Referèndum del 9N.
(5) Derrota del sector unionista. Més enllà de l’èxit a nivell estatal de Ciutadans i UPyD (amb resultats molt discrets a Catalunya de tots dos), la baixada (en vots i percentatge) i derrota del PP i del PSC és, realment, espectacular. Especialment la del PSC que amb 358.334 vots en perd 350.000 en relació a fa 5 anys i 166.000 en relació a les eleccions al Parlament. Una davallada constant, recurrent en tot el territori i especialment dolorosa a l’Àrea Metropolitana. El PSC passa de guanyador a tercera força i està immers en un procés autodestructiu de dimensions imprevisibles, més enllà dels moviments dels supervivents del sector catalanista que caldrà veure com s’articulen de cara a les properes eleccions municipals, en les que es podria donar un resultat negatiu i definitiu del que coneixíem com PSC. A més la derrota ho ha estat també a nivell estatal i les primeres conseqüències, com l’anunci de retirada del seu màxim dirigent, fa preveure moments convulsos també a fora d Catalunya.
(6) I acabo pel principi quan deia que aquestes eleccions han estat importants. I afegeixo: importants, sí, però no decisives. Crec que confirmen les tendències polítiques de fons del país. Que avalen estratègies com les d’ERC, que refermen els partidaris del Dret a Decidir i mantenen en stand-by al govern de CiU que, per tant, haurà de governar amb encert el dia a dia (que no vol dir dur a terme accions imperdonables com el desallotjament de Can Vies o l’atac a La Directa) i haurà de prioritzar, ara sí, l’objectiu nacional del referèndum del 9N convocant-lo. Pel demés la societat civil, amb l’ANC i Òmnium al capdavant, haurà de posar tota la carn a la graella, mobilitzar a la majoria de la ciutadania del país, fer de l’11 de setembre un nou esclat de festa i afirmació en favor del referèndum, i guanyar-lo. Així de senzill i difícil a l’hora. Que ningú caigui en l’autocomplaença, en pensar que ja ho tenim tot a tocar i que ja ho hem aconseguit. Queda molt de camí i l’hem de fer bé. Guanyar no es regala. Es lluita.
