Article publicat al número 497, de febrer de 2014, de la revista «El Llaç» de Molins de Rei
EL LIDERATGE EN EL PROCÉS SOBIRANISTA A LA VILA: l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA I UNA PART DE L’OPOSICIÓ MUNICIPAL
Darrerament hem pogut llegir (per les habituals notes de premsa) i escoltar en declaracions a la ràdio i TV locals que bona part del que succeeix a la vila té la qualificació d’històric/ca. “Una Festa Major històrica”, “Els pressupostos més socials de la història”, “Una Fira de la Candelera històrica”… són només alguns exemples d’una manera autocomplaent de viure la realitat del municipi. Precisament de situacions històriques n’hem viscut moltes, de bones i de no tan bones, que han estat, generalment, conseqüència d’un moment i d’unes circumstàncies difícilment comparables. Ja no recordem les històriques Festes Majors a la Pl. del Mercat, els històrics primers anys de la Fira al Terraplè o de com es gestionaven pressupostos amb dèficit sense el paraigua “protector” de l’Estat. De tot ens n’hem sortit amb nota i hem arribat a la situació actual amb molt bona salut malgrat la duresa de la crisi que ens colpeja.
Però si un moment és realment excepcional, “històric” i esperem que irrepetible (pel seu resultat favorable), és el del procés sobiranista. El país viu uns moments d’esperança, d’il·lusió col·lectiva i de convenciment en les seves pròpies forces i possibilitats com no n’havíem viscut mai. Un procés, però, que necessita de l’esforç de tots, individus, societat civil i institucions, per aconseguir el seu objectiu final:l’exercici del dret a l’autodeterminació i, amb ell, assolir democràticament la independència.
I crec que tots estarem d’acord en què aquest procés l’ha liderat la societat civil, especialment entitats de llarga tradició com Òmnium Cultural o de més noves, com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Però també determinats partits polítics, com els de l’esquerra nacional i independentista després de molts anys de picar pedra, associacions polítiques de nova fornada com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) o moviments populars com els que van fer possible les Consultes Populars per la Independència, d’ara fa tres anys.
Les coses no passen perquè sí, ni neixen per generació espontània. A vegades calen fets que precipitin la mobilització ciutadana (sentència contra l’Estatut, agressions a la llengua i a l’escola, al medi ambient, al dret a l’habitatge, el dèficit fiscal, etc.) i que generin la transversalitat necessària per posar d’acord amplis sectors de la ciutadania amb realitats i prioritats segurament diverses.
Ara estem aquí i, en aquest punt, el suport institucional és i serà més necessari que mai. I quan dic institucional em refereixo al de les administracions més properes, els ajuntaments. A la nostra vila els mecanismes i organismes que hem creat per dinamitzar qüestions de dimensió col·lectiva com el Comitè Executiu de la Fira de la Candelera, Molins de Rei Solidària, o el més recent Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica de Molins de Rei funcionen raonablement. En tots hi participen l’Ajuntament i la societat civil. I en tots el pes de l’Ajuntament (amb govern i oposició junts) és rellevant, però hi ha joc per a la societat civil.
Això no ens passa amb el procés sobiranista. A Molins de Rei el govern municipal el viu amb incomoditat. No comparteixen ni camins ni horitzons. No lideren, només ajuden tímidament no posant pals a les rodes. Però no sumen. El moviment avança, amb pas ferm, pel dinamisme de la societat civil. Especialment per l’impuls de Molins de Rei x la Independència, la secció molinenca de l’ANC i pel compromís explícit de determinades forces polítiques. No totes. Uns perquè miren cap a una altra banda i els incomoda sobre manera el procés i l’exercici del dret a decidir. Altres perquè hi estan obertament en contra. Altres perquè, encara avui, no saben massa cap a on tirar ni què contestar a una pregunta/es ja explicitades. I altres perquè ens esperen al final del camí quan haguem esgotat totes les vies (per les terceres no hi anem) i ens haguem entrebancat amb tots els defalliments dels companys de viatge. El treball unitari en aquest territori costa. Sembla que li facis el joc a l’adversari que, per altra banda, no te’n deixarà passar ni una en altres àmbits. Potser sigui així, però la vila i el país no poden esperar. Ens ho juguem tot ara.
Per això, després que Molins de Rei hagi estat membre fundador de l’Associació de Municipis per la Independència, s’hagi declarat Municipi Republicà i Territori Català Lliure i Sobirà, hagi donat suport a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, s’hagi declarat a favor de la Sobirania Fiscal, s’hagi adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, hagi donat suport a la Via Catalana del passat 11 de setembre i a la celebració de la Consulta i de la seva data i pregunta, i s’hagi adherit a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, necessitem encara més. Ens cal el compromís explícit de l’Alcalde, del govern municipal i dels diferents Grups Municipals a la divulgació del procés, a la seva participació activa en les campanyes de conscienciació que es fan i es faran de cara a la consulta (com la de Signa un Vot per la Independència) i a facilitar tots els mitjans humans i materials per a la celebració de la consulta i per garantir el seu èxit. Tot això ja ho fem alguns des de l’oposició a la gestió quotidiana de l’Ajuntament. Però estem parlant del país. I d’una oportunitat, ara sí, històrica.
Jordi Romeu i Nicolau
Regidor d’Esquerres x Molins de Rei
