El passat dilluns 20 de gener, ExMdR vam organitzar a Cal Dit, una xerrada per parlar del tema de la Sobirania Fiscal. Hi vam participar Carme Teixidó, Presidenta de l’entitat “Ara o Mai” i coordinadora de la Plataforma “Catalunya Diu Prou”, l’Andreu Francisco, alcalde d’Alella (municipi pioner en practicar la sobirania fiscal) i jo mateix.
En les diferents intervencions es va posar de manifest la conveniència i necessitat de l’enfortiment i consolidació de l’Agència Tributària de Catalunya a partir del fet que les administracions públiques, les empreses i els particulars procedissin a ingressar-hi els tributs estatals (principalment parlàvem de l’IRPF i de l’IVA). D’aquesta manera es dotava a la Hisenda Catalana dels recursos i la informació necessària per convertir-se en una de les estructures d’estat fonamentals i decisives per a la futura Catalunya independent.
En el transcurs de l’acte es van aportar dues dades especialment rellevants, ambdues referides a Molins de Rei, que exemplaritzen la necessitat d’assolir, el més aviat possible, aquest estat independent.
Per una banda l’Andreu Francisco va quantificar el dèficit fiscal que es genera, exclusivament a Molins de Rei. La xifra és de 58,5 milions d’euros que marxen cada any a les arques de l’estat i no tornen, ni a la vila ni a Catalunya. A partir de les dades del darrer estudi oficial fet per la Generalitat el 2012, corresponent a l’exercici 2009, el dèficit fiscal de Catalunya es quantifica en 16.400 milions d’euros que representa 2.251€ per habitant. D’acord a la població de Molins de Rei i el nivell de renda disponible del nostre municipi (lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya) obtenim aquests 58,5 milions d’euros. Aquesta dada ja va ser posada sobre la taula en el debat de la moció que vam presentar al Ple del nostre Ajuntament relativa a la Declaració de Molins de Rei com a municipi català lliure i sobirà (octubre 2012). I és certament esgarrifosa!
Per l’altra banda i considerant exclusivament els impostos estatals esmentats de l’IRPF i de l’IVA que liquida anualment l’Ajuntament (l’IRPF dels treballadors municipals i l’IVA de les factures al seu propi càrrec, que recordem està situat al 21% en la gran majoria dels casos) podem concloure que l’import total d’aquests tributs és de l’ordre dels 4,3 milions d’euros i representa el 90% del que l’Estat ens aporta en concepte de “Fondo Nacional de Cooperació Municipal”, que és el concepte pel qual l’estat fa les assignacions econòmiques als diferents municipis. És a dir que el que ens ingressen “a fons perdut” per a finançar l’Ajuntament i els seus serveis (que només representa el 18,4% del pressupost, ni de bon tros, la part principal del finançament municipal, com sí que ho són els tributs municipals com l’IBI) ho recuperen en la seva pràctica totalitat.
Com a conclusió podem determinar que destinant 300€ per habitant d’aquests 2.251€ de dèficit fiscal actual al finançament de l’Ajuntament, podríem reduir la fiscalitat municipal dels tributs que podem considerar que afecten a tots els molinencs (IBI, impost de vehicles, clavegueram, escombraries i cementiri) en un 50%. Increïble no?
Doncs aquí tenim unes bones raons per treballar a consciència per la independència de Catalunya, considerant els recursos que surten de les butxaques del conjunt de molinencs i molinenques i la realitat econòmica i pressupostària del nostre ajuntament.
