Aquest dijous 19 de desembre es va celebrar el darrer Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei del 2013. Un Ple que es va acordar convocar una setmana abans del normal (sempre és el darrer dijous de cada mes) per evitar que coincidís amb les festes nadalanques. Un Ple amb pocs punts de gestió (cosa habitual en el govern sociovergent de la vila) i diverses mocions presentades pels diferents grups municipals, entre elles una d’ExMdR (aprovada per unanimitat) en la que proposàvem millores importants en la mobilitat en transport públic a Molins de Rei.
El fet rellevant, però, va ser l’actitud del regidor del PP que es va anar endurint, sense raó aparent, en el transcurs del Ple fins a arribar a expressar opinions poc respectuoses i de caire racista en la moció que demanava el tancament dels CEI (Centres d’Internament d’Estrangers). La cosa venia d’abans (moció en favor del retorn de nous Papers de l’Arxiu de Salamanca, moció de Mobilitat) i va esclatar en aquest punt. Vam escoltar opinions i, el que es més greu, vam veure actituds d’una altra època que és evident que determinades forces polítiques no tenen superades…ni sembla que volen superar. Sempre hem mantingut un actitud cordial i respectuosa amb tots els companys regidors. La discrepància política és una cosa i les relacions personals, una altra. Però en aquest Ple el regidor del PP va traspassar una línia vermella: la de la intolerància i la manca de respecte per les persones. D’això se’n diu racisme i xenofòbia. I això és inacceptable.
I més, encara, quan el regidor del PP és un dels dos representants de l’Ajuntament de Molins de Rei al Consell Metropolità, el màxim òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I ho és per delegació expressa de l’Alcalde de Molins de Rei, conseqüència dels pactes entre CiU i el PP. Hem reclamat en diverses ocasions que l’Alcalde de Molins de Rei revoqui aquesta delegació i mai ens ha fet cap cas. Ara torna a tenir una nova motivació per fer-ho. I podria fer-ho. Ja té els pressupostos aprovats. A no ser que altres interessos que venen de més amunt li ho impedeixin. Però el PP , amb les seves polítiques clarament espanyolistes i involucionistes no pot ser cap soci de res. Qui pacti amb el PP hauria de quedar assenyalat. Aquesta és una altra línia vermella que CiU traspassa massa sovint. També a Molins de Rei.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
OPINIÓ i etiquetada amb
Política. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
