RAONS DEL PLE EXTRAORDINARI DE NOVEMBRE DE 2013. PRESSUPOST MUNICIPAL 2014
Els posicionaments i les valoracions d’ExMdR en el Ple de Extraordinari de Pressupostos 2014
Modificació del Pressupost General de l’exercici 2013: Incorporació d’Inversions.
Aprovació inicial Pressupost General per a l’exercici 2014.
Presentats pel Govern. Tots dos punts aprovats pels grups del Govern (CiU i PSC) i pel PP. Amb l’abstenció d’IxMdR i el vot en contra d’ExMdR i la CUP.
Per què dos punts?
Perquè a més del Pressupost diguem-ne “normal”, el govern municipal plantejava un seguit d’inversions finançades per part del superàvit del darrer exercici liquidat (2012). I per això es presentaven dos punts diferenciats. El debat, però, es va fer en el seu conjunt, tot i que les votacions dels punts es van fer per separat.
Perquè hem votat en contra?
Per coherència política. Perquè ja vam fer-ho en contra a la votació de les Ordenances Fiscals pel 2014 (que configuren bona part del marc d’ingressos de l’Ajuntament) i perquè el govern municipal disposa d’un mecanisme, regulat per les Bases d’Execució del Pressupost, que li permet modificar al seu gust el destí i els recursos no executats de les inversions en curs. D’aquesta manera es poden destinar diners a projectes o prioritats del govern sense haver de passar pel debat de la sala de plens amb la resta de Grups. Davant d’un pressupost tancat i que no admetia debat sobre la seva possible modificació a nivell de continguts econòmics, vam optar per deixar la porta oberta a la negociació permanent del capítol d’inversions. Però el govern va ser inflexible i va preferir no donar joc. No el necessiten.
I no el necessiten perquè el govern ha fet l’acord pressupostari amb el PP. Ja ho vam advertir i ho vam denunciar en el seu moment. La sociovergència local ha optat per la fórmula més fàcil en la gestió del seu dia a dia, la del pacte amb el PP, encara que els resulti més incòmoda a nivell d’imatge (tot i que procuren que la foto amb el PP no es visualitzi gaire, per no dir gens). La contrapartida de la cadira que el Sr. Alcalde va cedir al regidor del PP al Consell Metropolità, l’òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no ha estat mai de franc. I ara en veiem les conseqüències.
Després de ser elegit alcalde, els regidors del Grup Municipal d’ExMdR ens vam reunir amb ell i li vam traslladar l’oferiment fet al Ple del seu nomenament a l’abril d’aquest 2013. Ja en aquella reunió l’alcalde ens va manifestar que el seu govern tenia alternatives a l’oposició constructiva d’ExMdR (concretada amb un seguit de propostes de millora del propi Ajuntament i del conjunt de la vila). Cap notícia fins avui. Certament, ExMdR fa propostes i també fa d’oposició. I el govern opta pel PP, que a banda de regalar els vots no fa gaire cosa més (a Molins de Rei, que el govern de Madrid no deixa d’agredir-nos, com a vila i com a país, però això es veu que no és rellevant per la sociovergència local).
El Pressupost
A Molins de Rei hi ha 1.785 persones aturades registrades, que representen un 13,7% d’índex d’atur. Una situació difícil, doncs, per a moltes famílies. El conjunt de les administracions redueixen constantment les seves aportacions als ajuntaments. La Generalitat ho ha fet en 550.000€ en els darrers 3 anys.
El govern municipal no disposa d’ambició ni de programa. S’ha negat sistemàticament a debatre amb la resta de forces polítiques el Pla d’Acció Municipal, que hauria de definir les prioritats del municipi per aquest mandat. L’organització política de la Casa de la Vila, a més, és ineficient. Des del primer dia hem proposat la desaparició de l’Àrea de DIPEL (Desenvolupament i Promoció Econòmica Local) i que les seves competències fossin reassignades a la resta d’àrees de la casa, ja que obeeix només als equilibris polítics del govern. El govern municipal tampoc es creu i just col·labora amb tot el que fa referència al procés sobiranista de Catalunya.
També ha decidit apujar l’IBI un 2,65%, gairebé doblant la referència anunciada per fer-ne la revisió (diuen l’1,4%). Si bé el pressupost incorpora millores (noves línies d’ajuts, de beques i la bonificació de l’IBI en determinades situacions d’atur), es redueixin notablement (un 8%) les partides de conservació, manteniment i reparació de serveis, equipaments i instal·lacions i es congela la retribució del personal, fet que és assenyalat específicament en l’informe de l’interventor. La càrrega financera (interessos i amortització de capital dels préstecs dels bancs) s’eleva a 2,9 milions d’€ (el crèdit ICO, s’ha de tornar!), i representa un 11,3% dels ingressos corrents.
Les Inversions
El superàvit de 2,7 milions d’€ aconseguit l’any passat ha estat possible gràcies a dues qüestions principals: L’ingrés del Crèdit ICO (de sanejament financer) de 3,5 milions d’€ i la no-liquidació de la paga extra als treballadors municipals. De no ser així, el resultat hauria estat de dèficit. Per tant, l’única manera d’invertir (si el nivell d’endeutament és tan alt com el de Molins de Rei la llei no permet que l’Ajuntament s’endeuti més per finançar inversions) només és disposar de la possibilitat de finançar les inversions per la via del superàvit. I el govern ho fa gairebé al màxim de les seves possibilitats, en 2 milions d’€. Nosaltres hauríem estat més prudents, fins a 1,3 milions €. Per tant, s’han d’analitzar bé les prioritats. I per nosaltres ho són la Zona Esportiva del Camp Ricard Ginebreda, la reurbanització de la zona de la Casa de les Aigües del Canal de la Infanta, l’adequació de la Mola i del Pavelló de la Sínia per acollir activitats lúdiques, dotar de fons l’operació de S. Pere de Romaní (ho vam proposar des d’ExMdR) i aportar recursos al Club Natació MdR per liquidar una operació de crèdit (avalada pel propi Ajuntament) i millorar així la situació de la concessió de la Piscina Municipal que, necessàriament, s’haurà de revisar.
De la resta de propostes, moltes no estan degudament justificades, com les de Millora en l’àmbit públic, dels Polígons Industrials, edificis municipals o la Pl. del Mercat. Altres, senzillament, no les compartim, com la d’instal·lar fibra òptica en aquests propis polígons.
D’altra banda la proposta de remodelació de la Pl. de la Creu, al no abordar-se amb convenciment la peatonalització del tram de carrer de Baix entre Miquel Tort i la pròpia plaça, tindrà un efecte, per força, limitat. Finalment, hem trobat a faltar recursos per l’edifici del Palau (tancat i amb deficiències que bé s’han de corregir), per les Plaques Solars del Molí (per complir la seva funció), pel nou Museu Municipal o per implementar mesures previstes en el Pla de Mobilitat (encara en discussió).
