El ple de l’Ajuntament de Molins de Rei del 25 de juliol de 2013 ha aprovat una nova pujada del preu de l’aigua que al nostre municipi gestiona l’empresa Aqualia. L’aprovació va ser possible gràcies al vot de qualitat de l’alcalde per desfer l’empat entre vots favorables (CiU-PSC, 10 vots) i els vots contraris de l’oposició d’esquerres (ExMdR, IxMdR i CUP, 10 vots) amb l’abstenció del PP. Us adjunto la meva primera intervenció al Ple, en representació d’Esquerres x Molins de Rei en aquest punt. Espero, si teniu paciència de llegir-la, que entendreu la manera gens transparent que té d’actuar el nostre govern municipal, que va evitar dur al Ple l’anterior pujada de tarifes estalviant-se, així, explicar una pujada interanual de l’ordre del 18%-19%. Són maneres de fer, que afecten la butxaca de totes les famílies de Molins de Rei i ells no donen cap explicació. Nosaltres ja ho denunciem, ja, però els que s’omplen la boca de fer les coses bé (quines?) i de ser transparents no han permés el debat sobre la major pujada del preu de l’aigua que recordo, simplement, perquè han deixat que sigui l’Àrea Metropolitana qui els faci la feina. Això no havia passat mai que el Ple no aprovi la revisió de tarifes del servei municipal d’aigües! Bé, miro d’explicar-ho a continuació tot i que entenc que al ser només la primera intervenció no apareixen la totalitat d’arguments que vam acabar posant sobre la taula de plens. En vaig fer dues més d’intervencions ampliant i concretant més aspectes dels nostres punts de vista, però en aquesta transcripció podreu veure un autèntic manual de «males pràctiques» del govern municipal de la nostra vila.
El govern municipal ens presenta, per a la seva aprovació, la revisió de tarifes del servei d’abastament d’aigua potable que sol·licita l’empresa Aquàlia. Aquesta petició l’empresa l’ha adreçat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en paral·lel, a l’Ajuntament de Molins de Rei. Segons l’informe del departament de Rendes que s’adjunta a la proposta de dictamen, l’administració competent per autoritzar els preus del servei municipal d’aigües és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, si bé, segons es desprèn del plec de condicions tècnico-administratives que regeixen la concessió del servei qui ha d’autoritzar inicialment les tarifes del servei és l’Ajuntament de Molins de Rei perquè sigui l’Àrea Metropolitana (successora de l’anterior Entitat Metropolitana de Serveis Hidraúlics i de Tractament de Residus) qui ho faci definitivament i elevi la proposta a la Comissió de Preus de Catalunya. El Cap de Negociat de Rendes assenyala, doncs, el circuit que, al seu parer i que compartim plenament, hauria de seguir el concessionari, en aquest cas Aquàlia, per a tramitar qualsevol modificació tarifària del servei municipal d’aigües, i que no és procedent que s’adreci a l’Àrea Metropolitana sol·licitant la revisió de tarifes en tant que no disposi de l’autorització de l’Ajuntament de Molins de Rei.
Tot això que hem exposat no és, per nosaltres un fet menor. Es tracta de definir un circuit, un mecanisme, a través del qual i com s’havia fet sempre, era l’Ajuntament qui, en primera instància, autoritzava la revisió de tarifes del servei. I era en el Ple de l’Ajuntament on els diferents grups municipals expressaven la seva opinió i criteri sobre el servei, les seves característiques, les seves millores i alternatives i el preu a establir sobre l’aigua i els seus serveis derivats. Doncs bé i que sigui de públic coneixement, això no ha estat així en la penúltima revisió del preu de l’aigua, on s’ha obviat el debat en aquest plenari i s’ha traslladat, amb tot el que això comporta, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on, i tots ho sabem, la correlació forces i els representants municipals són diferents dels que tenim en aquest Ple. Per quines raons la revisió de les tarifes que va aprovar l’Àrea Metropolitana de Barcelona en data 18 de desembre de 2012 no van passar, prèviament, per aquest Ple? Doncs creiem que perquè eren conseqüència de l’efecte de la puja de preus que plantejava la titular del servei de subministrament en alta AIGÜES TER-LLOBREGAT. Aquesta Empresa, AIGÜES TER-LLOBREGAT, l’ATLL era una empresa pública, la privatització de la qual havia estat especialment qüestionada per diferents grups d’aquest Consistori, especialment el nostre, Esquerres x Molins de Rei, i que actualment viu un conflicte jurídic de primera magnitud al haver estat anul·lada la seva adjudicació a Acciona pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En tot cas i prèvia a la seva privatització la pujada de tarifes proposada per l’ATLL, que havia de tenir una important afectació a les empreses subministradores en baixa, com Aquàlia, era un tema preocupant, que aquest Grup ja va portar al Ple i del que, finalment, com a Ajuntament i com a usuaris n’estem patit les conseqüències. I d’això, fins avui, no n’hem parlat perquè aquest Ple ha vist com li passava per alt un important increment de tarifes tot i que el govern municipal en tenia coneixement.
La darrera revisió de preus autoritzada, doncs, exclusivament per l’AMB amb efectes des del passat mes de febrer, ha significat un increment de preus que, cenyint-nos exclusivament al consum d’aigua (és a dir, sense comptar l’IVA ni el propi increment d’aquest impost que ha passat del 8% al 10%) ha suposat pels consums domèstics de la nostra vila increments de l’ordre del 15% o 16%. I d’això, en aquest Ple no ho hem pogut debatre. I era la nostra obligació. I no ho hem fet perquè algú, i ha estat el govern municipal, qui no ha portat, com fa ara, la revisió de tarifes a aquesta taula. Nosaltres podem entendre l’impacte de l’increment del preu en alta en els costos d’ Aquàlia i que això s’hagi de revisar. Però evitar el debat és una mesura que no admet cap justificació i que dona molts motius per pensar. I per pensar malament.
El nostre Grup restava a l’espera d’aquesta revisió de preus i de veure a partir de quin plantejament es feia. Però és passa de puntetes sobre el que va succeir al febrer i els comparatius que es presenten són sobre les tarifes actualment vigents, no sobre les que va aprovar aquest plenari ara fa exactament 14 mesos, en el ple de maig de 2012. I la proposta porta a confusió perquè totes les dades tècniques estan referides al juny de 2012 (consums, abonats, facturació, etc.) i en canvi les tarifes són unes altres. I estem parlant d’un increment de tarifa mitja del 5,15% quan si fem el comparatiu real interanual ens en podem anar a increments entre el 18% i el 19%..
I una darrera dada, l’any passat vam tenir un d’aquells debats tècnics, que segur que interessen poc a qui ens escolta malgrat l’enorme transcendència que tenen en el rebut, com era l’índex de l’IPC de referència a l’hora d’establir la base de la revisió. Ens van haver de donar la raó en aquest tema i quan semblava que els criteris de revisió d’IPC anaven pel bon camí tornem a les confusions i als errors a l’hora d’establir períodes comparatius i IPC’s de referència. Realment ja seria hora que algú posés llum a tot aquest desgavell. Revisin les dades i a veure si són capaços de detectar els errors , que, novament, hi són.
Un altre element a considerar a l’hora de plantejar-nos una revisió de tarifes. Seria bo i recomanable que a l’hora de fer els anàlisis de les dades que ens presenta la companyia Aquàlia ho fem, no només sobre les dades reals del període anterior, sinó també considerant les variacions que han tingut sobre les previsions que fèiem l’any passat i que es van ser servir per definir les noves tarifes. Des de les previsions d’IPC a les de facturació, evolució de comptadors, aforaments, despeses fixes i variables del concessionari, etc. Això ens pot permetre apuntar mesures correctores en els diferents àmbits, cosa que no fem i que només tímidament, assenyala el Cap de Rendes en el seu informe
Finalment ens queda considerar els criteris de la projecció a futur i altres elements que es detallen en l’informe tècnic la proposta de canvi de tarifes. Advertim discrepàncies entre els informes de l’any passat i l’actual. Ara resulta que hi ha més aforaments que l’any passat i que no s’ha destinat res a incentivar el canvi d’aforament a comptador. Sincerament, no ho acabem d’entendre. I, especialment la proposta d’ajornar fins el 2019 l’amortització d’inversions. Podem entendre que la menor facturació del servei no hagi permès que es complissin els terminis previstos per tal que aquesta amortització acabés el 2014 i la proposta contempla ajornar-la fins el 2019, 4 anys abans de finalitzar la concessió. És una mesura que no hem discutit. Per una banda no queda, per nosaltres (com ja no ho quedava l’any passat), prou justificat l’increment de la tarifa proposada i, per altra, s’ajorna l’amortització de les inversions a un cost financer del 7% que no fa altra cosa que penalitzar la tarifa.
Mirin, els assegurem que fem esforços per entendre la proposta, però hi veiem errors, contradiccions i ocultisme en el procés del darrer any. Nosaltres estem a favor de l’actual model del servei d’aigües, però no compartim la gestió que vostès en fan.
