L’EFECTE FORCADES
El passat dissabte 16 de maig, enmig d’una gran expectació (de 400 a 600 persones segons diferents fonts), es va presentar a la nostra vila el projecte de Procés Constituent que impulsen Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. El Manifest per la Convocatòria d’un Procés Constituent a Catalunya es va fer públic el 10 d’abril i, des d’aquell moment, ha estat un dels elements de debat polític més interessants d’aquestes darreres setmanes.
Molins de Rei va respondre amb expectació, interès, i curiositat a la convocatòria de l’acte protagonitzat per la monja benedictina Teresa Forcades i convocat per Dempeus Molins! el col·lectiu que s’havia presentat públicament, precisament amb una xerrada amb l’Arcadi Oliveres, en el marc de la Fira de la Candelera d’enguany.
L’acte va comptar amb la participació de representants de moviments socials de la comarca i de forces polítiques com la CUP, Iniciativa i Esquerra Unida i Altenativa. Teresa Forcades amb una capacitat de comunicació envejable i un discurs clarament rupturista va detallar els diferents punts del Manifest esmentat i va fer una crida a l’autoorganització popular i a la constitució d’una assemblea local de suport al Procés Constituent.
Fins aquí, i de forma molt resumida, els fets. Anem ara a les consideracions sobre el que jo anomeno l’efecte Forcades. En primer lloc no em va quedar clar, i crec que a la Forcades tampoc, les característiques de l’acte i la voluntat dels propis organitzadors. Ho dic perquè la presència d’organitzacions polítiques a la taula va sorprendre a propis i estranys. Un moviment nou, rupturista i diria més, revolucionari, apareix acompanyat de diferents forces polítiques amb una trajectòria desigual a la vila que aprofiten per llançar el “seu” missatge de més o menys complicitat amb el Procés. Sorpresa general (i aquest era el comentari general del públic abans, durant i després de l’acte). Quan Forcades explica la voluntat de concórrer a les properes eleccions (no aclareix quines, però) s’entenen més coses, però a ella no se la veu especialment còmode a la taula en companyia de partits. La intervenció de Forcades s’estén des de l’anàlisi de qui té responsabilitat de la crisis (els grans poders financers i les grans multinacionals) fins a les propostes alternatives per sortir-ne i al propi sistema capitalista (nacionalització de la banca, repartiment del treball, participació democràtica, habitatge digne per a tothom, etc.) i amb molts minuts dedicats a Veneçuela i el seu model. Forcades va passar de puntetes sobre el marc nacional dels Països Catalans i el procés cap a la independència de Catalunya i com aconseguir-la. A la pregunta de quines relacions mantenia el seu projecte amb l’ANC va respondre que Procés Constituent és un espai obert i de trobada i que tothom i és benvingut, però tots sabem que això no funciona així. I que ells prioritzen el debat i les propostes socials. Però l’ANC no es presenta a les eleccions i Procés Constituent ho té com a objectiu immediat. Es demostren camins i estratègies diferents i adverteixo dificultats d’entesa i relació a mig termini i també des de l’àmbit local.
El final de l’acte va ser difús. Les intervencions del públic, que acostumen a ser disperses en aquests casos, l’extrema calor i la durada de l’acte van provocar desercions molt abans de concretar poca cosa. Una nova data de trobada amb objectius poc clars més enllà de constituir l’assemblea molinenca del Procés que ningú (ni la pròpia taula ni els organitzadors) semblaven liderar. Confusió.
Després han arribat les polèmiques de les cadires (poca raó té el govern municipal en el tema perquè l’acord polític és de no cobrar a ningú per cedir cadires per actes públics) i l’opinió del PSC i ERC lamentant no haver estat convidats a l’acte. Posició una mica ingènua aquesta. Ningú convida a qui no vol i això ho ha explicitat clarament Dempeus Molins! Si pot estar d’acord o no però ells han donat els seus arguments i marquen clarament una línia entre unes forces dites d’esquerra i unes altres. I d’això se’n diu estratègia. Per altra banda l’adscripció al Procés Constituent es fa a títol individual i, per tant, tothom pot ser-hi. Però, sincerament, veig difícils triples militàncies: partits, ANC i Procés Constituent.
Ja veurem com evoluciona tot plegat però l’Efecte Forcades ha sacsejat una mica l’endormiscat panorama polític molinenc. I demostra que la situació política a nivell global i les seves alternatives poc tenen a veure amb la realitat política local. I que la gent manifesta interès per organitzacions com l’ANC o propostes com la del Procés Constituent. A nivell molinenc la maquinària sociovergent mira de reüll els moviments socials i procura aïllar-los, silenciar-los o respondre’ls amb les habituals notes de premsa i comunicats. I actitud dura, amb multes diverses a l’activisme local. Però alerta, no confonguem la manera de fer del govern local amb gent d’esquerres que també els fa oposició i no posa multes a ningú encara que no siguin convidats a la taula de la Forcades. Val la pena aclarir-ho.
