A cap dels presents en aquesta sala (regidors, públic i també els oïdors de Ràdio Molins de Rei) se li escapa que Catalunya està vivint un moment excepcional. Per primera vegada des del desafiament del President Macià al proclamar la República Catalana a l’any 1931 el poble de Catalunya no s’havia manifestat de forma tan contundent (al carrer i a les urnes) en favor de la seva independència. La demanda pacífica i festiva de l’11 de setembre i el trasllat d’aquell esperit a les urnes a les eleccions del 25 de novembre han permès que Catalunya disposi d’un govern i d’una àmplia majoria parlamentària a favor del dret a decidir i que, el mateix Parlament s’hagi pronunciat de forma clarament majoritària (85 vots a favor i 41 en contra) a favor de la Declaració que aquest plenari és a punt de ratificar.
És del tot evident que entre el suport al dret a decidir i la celebració d’una consulta o d’un referèndum d’autodeterminació encara hi ha un llarg camí i que els defensors de la independència de Catalunya no podem abaixar els braços en aquesta cursa de fons. No podem ni ho farem. Entre d’altres coses perquè per assolir el nostre objectiu que, insisteixo, és la independència nacional, hem d’aconseguir sumar moltes voluntats. Com a mínim i d’entrada el respecte a l’exercici de la democràcia en estat pur que no és altra que el poble esdevingui sobirà i s’expressi amb plena llibertat sobre el seu futur col·lectiu.
Però el repte més important és el de sumar a l’exercici d’aquest dret democràtic a la majoria de la ciutadania. Per això necessitem, en primer lloc, respecte democràtic com el que ha demostrat una vegada més, en el to del debat, aquesta sala de plens i, en segon lloc, complicitats i adhesions de les diferents formacions polítiques, de la societat civil i del conjunt de la ciutadania. Tot això no serà fàcil i requereix esforç i generositat per part de tots i, si cal, revisar actituds més o menys tancades i excloents. No podem oblidar que, més enllà de la reivindicació d’uns drets històrics, culturals o lingüístics, el futur de llibertat que volem pel nostre país és per fer més lliures i pròsperes a les persones que l’integren. No som res sense la gent i ho som tot amb la gent. Això ho sap bé la nostra llengua que necessita d’un marc jurídic adequat però també de la gent que en faci ús quotidià.
Per tant haurem d’avançar de manera sòlida en el diàleg amb Espanya, sempre tan difícil i amb un punt d’impossible i amb la necessària regeneració democràtica que ens permeti que el nou país que volem construir no repeteixi els vicis i els defectes que malmeten diàriament la confiança de la ciutadania en la política. Haurem de reflexionar sobre el marc nacional, el conjunt dels Països Catalans i com arribar a completar-lo, segurament de forma gradual però coordinada i amb tota la cooperació possible. Haurem de posar sobre la taula la nostra adscripció a Europa, sobre el model econòmic que regeix les grans decisions que afecten el nostre dia a dia. Haurem de debatre sobre la internacionalització d’aquest procés, el nostre paper a la Mediterrània, les infraestructures necessàries pel nostre desenvolupament, etc. etc.
I tot això hem de fer-ho amb la gent. I per fer-ho necessitem de totes les instàncies. I una de les més importants són els ajuntaments. Per això vam constituir l’Associació de Municipis per la Independència i per això Molins de Rei en som membres fundadors. I per això apel·lo a la responsabilitat, al diàleg i a l’esperit democràtic perquè Molins de Rei, una vegada més, lideri amb convicció aquest procés. Sabem del gran esforç que està fent la societat civil i poso com a exemple la tasca de l’Assemblea Nacional Catalana i, en el cas concret de la nostra vila, l’organització de la Consulta de febrer de 2010, la labor de Molins de Rei x la Independència i d’entitats com l’Ateneu Mulei. Però l’Ajuntament no pot quedar-se un pas enrere en tot aquest procés. Aquest és l’esperit que volem que tingui el suport a la Declaració que anem a votar. Aquest procés és una cosa de tots. Del conjunt del Plenari, malgrat les diferències ideològiques que tenim. Per nosaltres no és un joc de govern i oposició. Els Grups Municipals que signem aquesta proposta estem a les dues bandes de la taula. I ens agradaria que anéssim plegats, quants més millor, pel bé de la vila, del país i de la nostra gent, que són/som tots. Moltes gràcies.
