Avui estic molt content. Pels resultats electorals d’ERC i pel comportament del conjunt de molinencs i catalans acudint de forma tan important a les urnes. Quan un poble empeny, convençut i de forma democràtica, aconsegueix sempre el que es proposa.
Ahir va ser un dia gran, molt gran, en que una majoria de catalans es van decantar per opcions que defensen el dret a decidir i la sobirania. I els independentistes podem estar molt contents pel grans resultats obtinguts per ERC, segona força al Parlament de Catalunya i per l’entrada de les CUP al Parlament. Solidaritat n’ha quedat fora. Segurament no hi caben tants barrets en un mateix cap.
Mas i CiU han guanyat, com era previsible, però molt lluny de les seves expectatives i a hores d’ara queda clar que no són els únics dipositaris dels anhels i les ganes de llibertat de tot un poble. Junqueras ha esdevingut el referent proper i amable de l’independentisme d’esquerres. De la seva capacitat i de la d’ERC a l’hora de gestionar el seu gran resultat en dependrà, amb quasi tota seguretat, que els terminis per assolir la independència s’escurcin, i que els horitzons més llunyans se’ns apropin a l’abast de la mà. Tindrà tot el meu suport i el de la gent d’Esquerres x Molins de Rei per a fer-ho possible. Però no serà fàcil. Si CiU no interpreta bé la pèrdua de suport electoral pot passar que sigui en Duran i Lleida el guanyador de les eleccions.
A Molins de Rei, els resultats no han diferit gaire dels del conjunt de Catalunya. Aquí el vot independentista està, de fa anys, consolidat i en expansió. ERC, amb 2.353 vots i situant-se com a segona força local i la CUP han demostrat una solidesa important que contrasta amb el seu pes a l’Ajuntament. Aquests resultats ens demostren que tenim un govern municipal que no respon a les inquietuds nacionals de la gran majoria de molinencs i que, difícilment, podrà acompanyar-los en aquest camí. I demostren, també, que els resultats de les eleccions municipals no van contemplar prou el camí que el nostre país anava a emprendre ben aviat, com Esquerres x Molins de Rei no es va cansar de repetir. Molins de Rei no disposa d’un govern fort, sensible i compromès en la nova dinàmica que, si CiU vol, hauria de seguir Catalunya.
En tot cas a nivell nacional ja som on volíem ser. Per això estic molt content. Perquè la lluita de tots aquest anys, d’aquests 35 anys en el meu cas, no ha estat inútil, ans el contrari. Ha passat molt de temps, hem perdut moltes oportunitats, però ja no estem sols, La majoria del poble de Catalunya ha decidit emprendre un nou camí cap a la plena sobirania nacional. I en això estàvem, i en això estarem.
