Jo també vull un nou país per a tothom. I vull que aquestes eleccions representin el tret de sortida per a un procés imparable cap a la independència de Catalunya. Vull que aquest sigui un camí sense tornada i ple d’èxit. En el que ens hi sentim protagonistes el major nombre de catalans, independentment del seu origen, de la seva llengua i de la seva cultura. Precisament perquè volem construir aquest nou país per a tothom.
Votaré Junqueras perquè estic convençut que és un home format, culte i preparat per tenir un paper protagonista i cabdal en aquesta nova etapa que s’obrirà a partir de la nit del proper diumenge 25. Perquè ha estat regidor i ara és l’alcalde del seu poble. Perquè ha demostrat tenir sensibilitat amb els problemes de la gent. Perquè els ha fet costat i ha cercat alternatives des de l’esquerra. Perquè és de Sant Vicenç dels Horts, just a l’altra banda del riu. Perquè estem arrelats en aquest territori tan castigat com és el del Baix Llobregat on compartim i treballem polítiques de proximitat, amb passió per la nostra gent i per la nostra terra. Perquè ja era dels nostres quan venia a fer-nos xerrades sobre la història del país i ens passejava pel casc antic de Barcelona fent-nos sentir l’olor de pólvora i l’amarg regust de la derrota però també l’emoció, el coratge i el patriotisme dels resistents de l’11 de setembre de 1714.
Votaré ERC-Catalunya Sí perquè Esquerra és el partit que ha estat capaç de fer possible el creixement de l’ independentisme a Catalunya. Esquerra ha arribat més tard que molts de nosaltres a l’independentista. No és un retret. És la constatació que aquest no ha estat un camí fàcil. Han estat moltes les dificultats, els dubtes i també les tensions i crisis internes. ERC ha evolucionat cap a posicions d’esquerra i cap a l’independentisme a partir d’obrir portes i cremar etapes i gent, perquè no dir-ho. I aquest trajecte ha estat ple d’encerts i també d’errors, d’incomprensions, de rebre crítiques ferotges i de tenir èxits i fracassos electorals. De tocar el cel a tastar l’infern. De passar de la marginalitat política al govern i del govern a una dura travessia del desert. Però la contribució d’ERC a posar l’independentisme al centre del debat és inqüestionable i, amb el lideratge de Junqueras mereix la recompensa d’un resultat espectacular i d’un creixement en vots i escons que situï a aquesta renovada ERC en un paper clarament protagonista d’aquesta nova etapa del país.
Certament hi ha altres opcions que es reclamen independentistes i d’esquerra. Els desitjo, sincerament, el millor. Però ja sabem de l’efecte de la dispersió de vots i de la conseqüència de pèrdua d’escons que això suposa. O de la defensa de posicions radicals que poques vegades es concreten en propostes efectives per a la ciutadania. La dispersió i fraccionament de vot pot afavorir que guanyi la dreta de sempre, l’adversari de veritat, aquells a qui tan critiquen. La dreta catalanista que tot just fa quatre dies ha descobert les senyeres amb estel però que ha tingut molt clar com administrar el poder, retallant drets civils i socials, tot servint els interessos més reaccionaris. Aquesta vegada no s’hi val a badar. No vull una majoria absoluta de CiU i vull una ERC forta.
Quan els companys de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei vam decidir participar electoralment amb ERC a les municipals passades teníem clar els efectes nocius del segon tripartit, del desgast que això comportava a ERC i de les dificultats en fer camí amb una llosa tan pesada. ERC ja ha pagat un gran peatge per aquella aventura. Ara toca avançar de manera sòlida i efectiva. I què millor que fer-ho liderats per gent de casa, de la comarca, de l’altra banda del riu. Doncs això, votaré Junqueras, votaré ERC-Catalunya Sí.
