UN DEBAT REVELADOR: ELS CANDIDATS AL DESCOBERT I LES CARTES DAMUNT LA TAULA. ÉS L’HORA D’ESQUERRES PER MOLINS DE REI.

Publicat el 19 maig 2011 per Jordi Romeu Nicolau

La campanya arriba a la recta final. I, finalment, hem vist els
candidats a l’alcaldia en els debats que s’han organitzat. Curiosament en el debat de caps de llista sobre el comerç no hi va participar el candidat de CiU.
Si el debat era de caps de llista, perquè no hi era? Doncs la resposta l’hem tingut en el debat d’avui a la Peni. En Casals és molt dèbil en el cos a cos. I els evita. Avui el candidat de CiU ha estat fluix, molt fluix. I ha tingut una actitud contradictòria en relació a la seva posició de distanciament al govern municipal en aquests darrers mesos. Avui tocava jugar a ser govern. Ha obviat, això si,
aclarir el tema de Clam Consulting, l’empresa que ha generat la polèmica sobre possibles irregularitats en la seva adjudicació, el contracte de la qual ha estat objecte de denúncia davant l’oficina antifrau. Doncs cal saber que aquesta empresa treballava per una regidoria de CiU, la d’Activitats. Amics de CiU, no es pot tirar la pedra i amagar la mà. No és pot fer veure que el teu problema no va amb tu.

No ha estat en Casals l’únic candidat fluix en el debat. L’amic Ivan,
penso, i ho dic amb tota sinceritat, tampoc ha estat a l’alçada. Ell sap prou bé que m’hagués agradat que el seu paper hagués estat més potent. Però les coses són com són i l’Ivan arriba molt debilitat a aquesta contesa. Massa, per defensar amb convicció un projecte que ja no engresca. En Xavi Paz ha estat en el seu paper. Decidit i contundent. Massa xulesc. Teatral. Possiblement haurà aconseguit encantar algú amb la seva manera de fer. Ha seguit el manual al peu
de la lletra. Aparentment segur, el seu discurs està mancant d’ànima. No convenç, malgrat els seus intents de proximitat. Li manca calidesa i projecte. El seu discurs és forçat i ho sap. I això fa que sigui poc autèntic. Però és un adversari potent. Mai es pot menystenir el candidat socialista i amb la previsible davallada de l’Ivan juga bé les seves cartes. Ara bé, un candidat socialista és un mal negoci per Molins de Rei. I més amb aquest estil forçat i amb
aires de prepotent que gasta. I el pitjor no és ell. És tot el que porta al
darrera. I amb això, poca broma. Només hem de fer memòria i recordar el període Casimir. Allò va ser per oblidar però ara hem de recordar-ho més que mai. No podem ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Ja sé que fa uns quants anys de tot allò. Però els socialistes ja ens van demostrar una vegada el que podem arribar a recular en quatre anys. I el que costa refer-se.

Finalment cal dir que el Víctor va estar bé. Molt bé. Va anar creixent
al llarg del debat i va ser l’únic candidat membre de l’actual govern que va saber explicar la realitat de la nostra vila en positiu i les potencialitats de Molins de Rei i el seu projecte de futur amb
convicció, criteri i il·lusió. Seriós i rigorós, va defensar la feina feta
i un projecte de futur realista i ambiciós malgrat les dificultats. Jo estic amb ell. L’Esquerra Nacionalista està amb ell. I cada dia que passa sabem que estem on hem d’estar. I confiem que els molinencs així ho vegin. Insisteixo, avançar costa molt. Requereix esforç, complicitats, decisió, valentia, sort…Recular costa molt poc. Mireu llistes, sigles, trajectòries…, i penseu en Molins de Rei, el model de vila, el caràcter, la manera de ser i de fer, l’esperit col·lectiu i el sentiment de pertinença a la vila i al país. Ens hi juguem molt en aquestes eleccions. Pel futur, feu-nos confiança!

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a UN DEBAT REVELADOR: ELS CANDIDATS AL DESCOBERT I LES CARTES DAMUNT LA TAULA. ÉS L’HORA D’ESQUERRES PER MOLINS DE REI.

  1. Jordi diu:
    20 maig 2011 a les 7:46

    Sincerament, em referia als candidats a l’alcaldia. Hi havia tres candidats més a la taula. PEls del PP, CUP i SI. L’Àlex va estar bé. En un to més moderat del que li és habitual. Va traslladar bé el discurs de la CUP però clarament es va situar lluny de la lluita per l’alcaldia. Amb l’Àlex i els amics de la CUP esperem retrobar-nos al Consistori (jo he estat assegut al seu costat aquests quatre anys)i poder compartir molt més que mocions. En uns moments en el que les agresions a nivell social i nacional aniran en augment les aliances, acords i postures comunes hauran d’anar més lluny, entre nosaltres, d’on han anat fins ara. Hi han camins que s’hauran d’anar acostant. No tot s’acaba el dia 22. Més aviat hi començaran moltes coses.

  2. Albert diu:
    19 maig 2011 a les 23:07

    I per què no valores el paper de l’Àlex Maymó, de la CUP?

    Que fas veure que no existeix?

Els comentaris estan tancats.