Un bon amic em preguntava el per què a Molins de Rei hi ha, a les
eleccions municipals, tres candidatures independentistes. Certament a les properes eleccions hi competim Esquerres per Molins de Rei, la CUP i SI. Trencada IiE la proposta unitària de l’Esquerra Nacionalista ha trobat resposta en ERC hi això ha afavorit un reagrupament important de forces a Esquerres per Molins de Rei però, certament, són tres les llistes que es defineixen clarament independentistes a les eleccions municipals. Per què passa això, doncs?
Perquè, malgrat les converses que hem mantingut amb cadascuna d’aquestes forces, no ha estat possible articular una única candidatura unitària. Però això és la conseqüència d’una raó primera. La llarga tradició de l’independentisme a la nostra vila, representat en primer lloc per l’Esquerra Nacionalista i ampliada posteriorment amb ERC, ha permès que Molins de Rei hagi estat un municipi capdavanter en quan a representació política i institucional de l’independentisme i, especialment, per la seva gran contribució a la millora de la vila i del benestar dels molinencs al ser protagonistes directes de l’acció del govern municipal des de fa 20 anys. Tot això ha comportat que l’ideari nacionalista i d’esquerres, independentista, s’hagi fet més habitual a la nostra vila que a molts altres indrets del país. El fet que Molins de Rei sigui una vila ubicada a l’àrea metropolitana no ha estat cap inconvenient perquè aquesta pluja fina hagi calat en la societat molinenca, en el seu món associatiu, en les entitats de cultura popular, en el naixement d’entitats específiques per treballar en aquest àmbit com l’Ateneu Mulei.
I com en totes les societats avançades, amb polítics i governs propers, mecanismes importants (o com a mínim suficients) de participació i mitjans de comunicació independents, és més fàcil articular la crítica i l’oposició des d’espais ideològics que no tenen cap obstacle per desenvolupar-se, perquè són, en part també, els del govern. Perquè no hi ha CUP, ni Solidaritat en altresmunicipis de la comarca o en molts altres municipis de la Catalunya diguem-ne
sociològica i electoralment més nacionalista? Perquè els independentistes, o no han arribat al govern municipal o bé hi han arribat relativament fa menys temps que a Molins de Rei. I tots aquests processos necessiten temps. Però en tot cas on competeixen aquest tipus de candidatures és en municipis amb més tradició de forces independentistes. Podria semblar més lògic que les CUP o SI apareguessin en municipis on ERC no hi tingués
presència. Doncs no és aquest el cas en la majoria de llocs. I a Molins de Reino en som l’excepció. I com que exercir el govern sempre desgasta ( i més anosaltres ja que el nostre municipi té un perfil amb més personalitat, mésexigent i més crític que per exemple d’altres de l’àrea metropolitana) doncs esgeneren nous moviments opositors des del propi espai independentista que esvenen a afegir als convencionals que representen els partits d’àmbit estatal. Iaixò posa de manifest una realitat sociopolítica rellevant, específica i que
ens caracteritza i identifica, també, com a vila i que es va veure demostrada per l’alt nivell departicipació en les Consultes. Tot plegat comporta aquesta gran, diguem-li, contradicció:on hi ha més independentistes, n’hi ha de més sensibilitats. I, evidentment,
els que s’incorporen a la política en els darrers mesos ho fan a partir de diferents raons, però n’és una de les principals que la força independentistamajoritària, ERC, hagi format part delgovern tripartit i hagi fet President de la Generalitat a un socialistaespanyolista com el Sr. Montilla. Es passa de llarg dels aspectes positius del’acció de govern i pesa més la mala política de pactes. Aquesta cultura política
que va del radicalisme i de l’extraparlamentarisme al catalanisme moderat quetan bé representa CiU (el que no s’escandalitza pels pactes amb el PP ni amb el cas del Palau de la Música) ha quallat en les eleccions al Parlament (en el cas de SI, perquè les CUP no s’hi van presentar) i araintenta fer-ho als ajuntaments. Tindrà moltes dificultats per aconseguir-ho, comja ho ha tingut a l’hora de muntar candidatures.pel mínim del 5% de vots necessaris per accedir a L’Ajuntament. Per altra banda cal dir que la divisió mai és positiva,
però els ciutadans saben que als Ajuntaments les aventures no són precisament desitjables. Aquesta és la gran força d’Esquerres per Molins de Rei. Nosaltres, ara sumem i això inverteix una tendència molt comuna entre els sectors independentistes (i que nosaltres també hem patit al llarg de la història política local més recent) d’afavorir la divisió abans que sumar esforços davant d’adversaris, en teoria, comuns. El risc de la fractura
electoral no es donarà a Molins de Rei. Podria posar en perill massa coses i que el futur govern municipal s’articuli sense la presència independentista. I això una part important de molinencs no ho permetran. Per això aquesta batalla la tenim guanyada. Però hem de saber el perquè passen aquestes coses i així evitaremcaure en aquestes situacions i ens permetrà seguir sumant en un futur ben proper. Just després de les eleccions.
