/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Tinc la sensació que avui, a banda de les lògiques alegries de CiU (a
qui felicito molt sincerament per la seva victòria, incontestable), PP i SI els
que realment estan feliços són els grans poders de l’Estat. Els polítics i els
econòmics. PSOE i PP segur que estan contents de la mort del tripartit i de
tenir, a futur, a CiU d’interlocutor. La flagrant derrota del tripartit ha
tingut impactes diversos, però importants a nivell de PSC (amb una davallada
d’efectes imprevisibles amb Montilla de retirada) i d’ERC, que perd bous i
esquelles (però on Puigcercós no dimiteix i Carod ressuscitarà). ICV aguanta el
cop. Tot era molt previsible. Potser no tant la pujada del PP, però no m’ha
sorprès el manteniment de Ciutadans i l’alça de Plataforma per Catalunya (que per
sort no treu representació). I el vot independentista? Doncs el que jo deia en
el meu comentari anterior. L’esquerra nacional, víctima del tripartit i de tot
el que això ha comportat s’ha presentat nacionalment tèbia (ICV), desconcertada
(ERC) i el nou independentisme, dividit (SI i RICat).
De tot plegat l’única notícia positiva ha estat l’èxit de Joan Laporta i
la seva Solidaritat Catalana. Un bon nombre d’independentistes han optat per
aquesta opció, sens dubte beneficiada pel caràcter mediàtic del seu líder. Laporta
és una incògnita però no oblidem que al seu darrera hi ha històrics de l’independentisme
com el PSAN i Alternativa Verda. I això s’haurà de notar i l’efecte sobre ERC i
sobre CiU serà important. Carretero i el seu Reagrupament han estat els
derrotats, però segur que seguiran els moviments de fons en la política
catalana i, especialment, en l’àmbit independentista. Ja ho vaig dir, tenim
temps i paciència. No sé si el país, però, pot esperar gaire. Ara comença una
nova etapa i moltes coses han de ser, necessàriament diferents. A Catalunya i a
Molins de Rei.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
OPINIÓ i etiquetada amb
Política. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
