A SERBIAN FILM I ALTRES QÜESTIONS: TEMPS DE PROHIBICIONS?

Publicat el 7 novembre 2010 per Jordi Romeu Nicolau

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Hem viscut una setmana molt intensa. Un dels esdeveniments culturals més
importants de l’any s’acaba de celebrar, amb gran èxit, a la nostra vila: el XXIX Festival de Cinema de Terror de Molins
de Rei. L’èxit ha estat espectacular. Des de la participació de públic,
tant en les projeccions de curts com a les clàssiques 12 Hores, com també a la
part competitiva pel nombre de cartells, relats i curts rebuts a les diferents
modalitats en concurs. La presència de la Deborah
Kara Unger, estrella convidada del Festival, la sessió de networking i la
gran acollida de la projecció pels alumnes dels instituts, han significat
passos endavant que demostren l’excel·lent nivell de l’organització i la
indiscutible consolidació del Festival com un Festival de referència. Hem
respirat Festival com mai, fins el punt de viure situacions del tot no
desitjades. El procés judicial que està vivint A Serbian Film, pel·lícula exhibida al Festival de Sitges, però que
ha patit, per part del jutjat,  una
suspensió cautelar a la seva exhibició a la Semana de Cine Fantástico y de Terror de Donosti derivada de les
diligències judicials conseqüència de la denúncia presentada per determinades
organitzacions conservadores ha impedit que, a Molins de Rei, poguéssim veure
aquest film. Felicito a l’organització per fer possible un  festival extraordinari amb una programació de
qualitat, agosarada i lliure.

I aquesta és, doncs, la gran qüestió. Una peli dura, sens dubte, no s’ha
pogut exhibir en uns Festivals de gènere. Caldrà veure com es resolen les
qüestions judicials, però sembla clar que cada vegada hi ha més sectors
interessats en acotar la llibertat d’acció i d’expressió en els diferents
àmbits, no només de la cultura, sinó de la vida mateixa.

A Molins de Rei, en un altre àmbit, hi ha hagut qui també ha intentat
posar límits a determinades activitats de l’oci de la vila. En concret CiU,
d’acord amb una associació d’empresaris de la nostra vila
pretenia que aquests empresaris tinguessin la darrera paraula en possibles
activitats (festes, concerts, etc) a desenvolupar a la via pública del seu
polígon. La moció presentada al darrer Ple i afortunadament àmpliament
derrotada, feia altres consideracions sobre les activitats i l’oci a la via pública.
És evident que la responsabilitat de l’Ajuntament és la de prendre decisions en
aquest sentit. Sempre cal diàleg amb possibles afectats, cercar fórmules que
permetin compatibilitzar usos i buscar el millor encaix entre la festa, l’oci, el
descans dels veïns i la realització d’activitats econòmiques. Però això en el
conjunt vila, no només als polígons i qui ha de decidir és l’Ajuntament, no els
empresaris. Però hi ha qui no ho veu així i tira pel camí de les prohibicions o
de la decisió d’algú no exposat al vot de la ciutadania.

Tot plegat ens dona símptomes evidents d’anar cap enrere. I no ens podem
permetre acotar els espais de llibertat.

 

 

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.