He estat uns dies a
l’espera de bones notícies. I ha costat! Després de
l’esperpent de l’elecció d’un nou lehendakari a
Euskadi, com a resultat de la jugada mestre de la Llei de Partits que
ha deixat al marge de la contesa electoral a bona part de l’esquerra abertzale (amb l’excepció d’Aralar) ,per fi, l’espanyolisme unit ha aconseguit el seu objectiu de
foragitar del govern basc a les forces nacionalistes (o no tant,
segons determinades òptiques, atesa la presència als
anteriors governs d’Esquerra Unida-Ezker Batua, que juntament a
Eusko Alkartasuna, també ha servit per donar un important
accent progressista al govern basc). Patxi López sempre serà
el President nascut del frontisme espanyolista, candidat d’una
operació d’Estat ben dissenyada des de Madrid i que, amb
l’ajut definitiu de la Llei de partits, ha aconseguit assolir el
govern d’Euskadi amb el suport, a pit descobert, del PP.
Atès que això
és l’acord d’Estat de veritat i on no hi ha discrepàncies
entre el PSOE i el PP, tot això que hem vist aquests darrers
dies que ells anomenen Debate del Estado de la Nación no
deixa de sonar a molt fals. Els diputats catalans, i es demostra una
vegada més, que més enllà de les seves bones
intencions, que de tot hi ha, no són res més que uns
tristos comparses, que sempre jugaran a camp contrari i que no tenen
la més mínima possibilitat. Els temps d’ajudar a la
governació d’Espanya ja fa temps que van passar i els
esforços soc dels que crec que s’han d’orientar cap a
noves direccions i fites més agosarades. I reconec que els
temps que corren no ajuden a avançar en aquest camí.
Però tot arribarà.
I la notícia que
m’ha causat molt d’impacte ha estat la mort del músic
Antonio Vega. L’Antonio Vega era tot un referent de la
música espanyola. Fundador del grup Nacha Pop,
un dels més representatius de la movida madrilenya als
anys 80 ha tingut una carrera marcada per una salut delicada i un
aire absent. Poeta delicat i sensible, les seves cançons (qui
no recorda La Chica del ayer, de l’època en que jo
feia la mili a Madrid, allà per l’any 1977 tot i que
popularitzada uns anys més tard!)han marcat milers d’amants
de la bona música i dels bons textos. Fràgil i amb un
intens món interior se n’ha anat tan discretament com ha
viscut aquests darrers anys deixant un llegat extremadament valuós.
A l’Antonio Vega sí que el trobarem a faltar.
I finalment les bones
notícies! El Barça ja ha guanyat el primer títol,
després d’una altra exhibició, aquest cop davant
l’Athletic de Bilbao. Impressionant el joc d’aquest Barça,
tant com la xiulada al Himno Nacional que els afeccionats
bascos i catalans van fer ahir a Mestalla. Ara cal esperar al proper
cap de setmana per continuar la festa!
I per acabar amb més
bones notícies ja s’han iniciat bona part de les obres
finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local. En el
que a les meves responsabilitats respecta ja s’han dut a terme els
primers enderrocs a la Sala Gòtica i dependències
annexes que ens han de permetre acabar disposant d’un espai fantàstic
per a la cultura. Ho seguirem de ben a prop, perquè les
actuacions en un edifici històric requereixen rigor, prudència
i sensibilitat de tots els que hi actuen. I, finalment, el procés
de la Federació Obrera segueix els darrers passos dels
complexes viaranys administratius. Ja s’ha produït l’obertura
de pliques de les empreses que aspiren a l’adjudicació de
l’obra. Tot apunta a que podrem obtenir una rebaixa important en el
preu ofertat i això ens donarà el sempre necessari
marge econòmic en una obra que, com tots sabeu, serà la
de més envergadura del present mandat municipal.
