Vaig néixer a Molins de Rei l’any 1956. Tinc dos fills, l’Anna i l’Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, finalment estic com a Regidor a l’Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan…
L’interès per la política em neix de les converses amb els familiars i els amics. La participació activa s’inicia amb el grup local de l’Assemblea de Catalunya i, més tard, en la campanya de Ll. M. Xirinacs com a candidat a senador en les primeres eleccions al Parlament espanyol, el 1977. Poc després constituïm EL COL·LECTIU INDEPENDENTISTA DE MOLINS DE REI i organitzem la campanya a favor del «no» en el Referèndum de la Constitució Espanyola. Ja el 1979 participem en el suport a la candidatura d’en Xirinachs-BEAN, aquest cop al Congrés de Diputats, amb uns resultats insuficients per obtenir representació. Com a col·lectiu ens vinculem a NACIONALISTES D’ESQUERRA (NE) i participem en la primera campanya a les eleccions al Parlament de Catalunya, ja al 1980. Els resultats tampoc són bons però el grup continua en la seva tasca quotidiana i, el 1983, ens presentem a les eleccions municipals amb un programa nacionalista, ecologista i d’esquerres. Estem molt a prop d’aconseguir representació. La crisi de NACIONALISTES D’ESQUERRA ens deixa orfes de referent polític i seguim col·laborant amb la CRIDA A LA SOLIDARITAT fins que, el 1987 ens presentem novament a les municipals amb la secció local d’ERC i, ara sí, obtenim 2 regidors a l’Ajuntament. Jo soc un d’ells i passem a l’oposició del PSC-PSOE que guanya el govern municipal. Reorganitzem el grup i constituïm L’ESQUERRA NACIONALISTA DE MOLINS DE REI, amb gent provinent de NE i persones independents properes a ERC i amb un ideari independentista i d’esquerres, ecologista i republicà. Les successives crisis d’ERC ens deixen sense aliats i davant les eleccions municipals de 1991 formalitzem, amb Iniciativa per Catalunya(IC), INICIATIVA I ESQUERRA PER MOLINS DE REI(IiE)
Aquesta col·laboració ha durat vint anys. Al llarg de tots ells Molins de Rei ha tingut una transformació profunda però moderada des del punt de vista del creixement de la població. I i he participat d’una manera directa, només amb un parèntesi, del 2003 al 2007, en el que no vaig ésser regidor. Des del 1991 fins el 2011 (amb el parèntesi assenyalat) he treballat amb un equip de gent fantàstic, que, això sí, ha anat perdent pistonada amb el pas dels anys. He format part de l’equip de dos alcaldes: el Pep Janés i l’Ivan Arcas. He estat responsable de les finances municipals i President de l’Àrea d’Economia i Serveis Generals de l’Ajuntament. També he estat regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera, precisament en la preparació i celebració dels seus 150 anys. La Fira és l’element més significatiu i representatiu de Molins de Rei, el que ens marca i ens confereix una personalitat pròpia, oberta i acollidora, i que ens fa capital del país el primer cap de setmana de febrer. Vam aconseguir que aquest esdeveniment tan impressionant fos declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional, i és una de les coses de les que n’estic més satisfet de tots aquests anys a l’ajuntament. En el darrer mandat municipal he estat Regidor de Cultura. M’ho he passat molt bé fent allò que segurament sé fer més bé: ordenar serveis, fer-ne la planificació estratègica i dibuixar-ne el full de ruta a futur.
El 2011 hem fet una nova coalició amb la gent d’ERC i amb una part del col·lectiu de persones que vam organitzar a Molins de Rei, la Consulta per la Independència del 28 de febrer de 2010. Bufaven mals vents pel govern municipal (d’IiE, ERC i CiU) i també per la pròpia ERC, per la seva situació a nivell general. Doncs aquí ens teniu i l’ESQUERRA NACIONALISTA DE MOLINS DE REI deixem la transversalitat i optem per presentar-nos clarament amb el nostre perfil independentista i d’esquerres. Repetim els 2 regidors de 1987 (quants anys, no?) i la CUP ens guanya la partida. Ells en treuen 4. La correlació de forces ens porta, doncs, a l’oposició. Talment com vam començar. Això no sé si és bo o dolent, però així són les coses. Ah! a Molins de Rei, després dels resultats, s’imposa la sociovergència. Cal, doncs, tornar a la trinxera.
Paralel·lament a tot això, l’evolució política de la vila i del país ha estat important. Hem vist passar dels governs de CiU de Jordi Pujol, als tripartits de Maragall i Montilla i tornar a CiU, ara amb Artur Mas. Hem passat de l’eclosió d’una força política com ERC a tornar-la a veure en crisi. Hem vist com el dèficit fiscal de Catalunya era, per fi, motiu de debat i n’hem conegut les xifres, esfereïdores. Hem viscut el procés de redacció, aprovació, primeres retallades, referèndum i segones retallades per part del Tribunal Constitucional del nou Estatut de Catalunya. Hem vist més d’un milió de catalans omplint els carrers de Barcelona en una manifestació que recordarem molt anys. Hem vist com centenars de municipis del país convocaven, des de la societat civil, referèndums per la independència. Hem vist créixer les CUP, però també Plataforma per Catalunya, Ciutadans…i el PP.
Potser per tot això, perquè cal sumar esforços, energies i il·lusions la societat civil ha fet un pas endavant amb la creació de l’Assemblea Nacional Catalana. Aquest és el l’instrument que, a Molins de Rei li diem Molins de Rei per la Independència. Nous temps, noves maneres de fer política. En això també hi estem.
Tot això ho he viscut des de l’atalaia privilegiada de Molins de Rei. Sempre des de dins, però amb la certa distància que dona fer política des d’un poble que té Barcelona a 12 km. Hem fet molta via i tenim el futur nacional i viure’l en llibertat a tocar. I aquí seguim, una mica més grans i amb la mateixa força i ilusió de sempre per viure amb els éssers estimats i seguir fent camí per fer un país lliure amb persones lliures.
